Mañana, mañana y mañana

 

 En Sam Masur es retroba en el metro la seva amiga Sadie Green, a la qual feia temps que no veia. Es van conèixer a l'hospital, quan en Sam tenia dotze anys i estava recuperant-se d'un greu accident de cotxe en el qual havia mort la seva mare; la Sadie, que llavors tenia onze anys, visitava a l'hospital la seva germana, en tractament per un càncer. En aquell moment ràpidament van avenir-se, atès que tots dos eran grans aficionats als videojocs. Un cop retrobats, ja com a estudiants universitaris, la seva afició als videojocs es converteix en una professió, tots dos juntament amb en Marx es convertiran en socis en el disseny i creació de videojocs amb un gran èxit professional. A mesura que passen les pàgines tots tres van madurant mentre es fan adults, com a persones, com a professionals, amb les seves afinitats, desavinences, traumes físics i psicològics.

  Quan vaig començar aquesta novel·la tenia moltes reticències i dubtava que pogués acabar un llibre de cinc-centes pàgines que fonamenta la narració en el desenvolupament dels videojocs, atès que no formo part de la generació que ha crescut amb ells. Haig de reconèixer que Mañana, mañana y mañana m'ha agradat força, tot i que a estones m'he sentit fora de lloc pel que he comentat abans, ni m'agraden els videojocs ni entenc absolutament res dels seus mecanismes d'elaboració i desenvolupament. I és que la història de la Sadie i en Sam té molt suc, conèixer-los com a persona, des de la seva adolescència fins a fer-se adults, en diferents llocs dels Estats Units, amb les seves alegries, tristeses i discapacitats, vivint l'èxit i el fracàs, tant en l'aspecte personal com professional.