El lápiz del carpintero

   Un home gran de nom Herbal explica a una jove de nom Maria da Visitaçao la seva joventut, quan va esclatar la Guerra Civil i ell era un guàrdia civil que feia de vigilant en una presó a Galicia. Dins de la presó un pintor va dibuixant amb un llapis de fuster els rostres del Pórtico de la Gloria de la catedral de Santiago de Compostela, posant-los les cares dels seus companys de presidi. El guàrdia Herbal té una obsessió malaltissa amb el doctor Da Barca, un jove metge molt vocacional i intel·ligent, tancat a la presó i a qui visita la seva nòvia Marisa.

  Aquesta novel·la de Manuel Rivas va ser escrita en gallec per l'autor, jo he llegit una traducció al castellà. El seu estil és una mica especial, a estones difícil de seguir i al començament una mica caòtic, fins al punt que no se sap ben bé qui porta el pes de la narració, l'he trobat tan estranya al principi que he estat a punt de deixar-la en els primers capítols. M'alegro de no haver-ho fet, m'ha agradat molt tot i que, com he comentat, l'estil narratiu no és del meu gust. En poc menys de 200 pàgines aporta per una banda les conseqüències de la Guerra Civil en un lloc concret, i per altra banda una bonica història d'amor.