El cor del balneari

   

 La Lola acaba d'arribar a Caldes de Montbui, amb la ferma voluntat de complir el que li va demanar la seva mare abans de morir: lliurar una capseta de música a l'Ignasi Ventura, propietari del balneari Ventura. El senyor Ignasi queda trasbalsat en veure la Lola, que s'assembla molt a la seva difunta mare, la Violeta, que va treballar al balneari quan eren joves tots dos. La Lola sempre havia viscut sola amb la seva mare, el seu pare aviat es va desentendre de la família i ara ella no té ningú, és per això que el senyor Ventura li ofereix quedar-se al balneari com a treballadora, tot ajudant el metge fent de banyadora dels clients que van a prendre les aigües per guarir-se de les seves malalties.

  Aquesta novel·la ha guanyat el premi Néstor Lujan de novel·la històrica, atès que no només narra la història personal de la Lola sinó que està encaixada en un lloc i uns fets històrics molt importants, com va ser la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República. Tots aquests esdeveniments històrics també coincideixen amb una època de forts canvis en el desenvolupament de la zona, atès que a Caldes de Montbui la població no només vivia dels balnearis, sinó també de la pedrera del Farell, d'on s'extreien les llambordes que van servir per urbanitzar els carrers de Barcelona i d'altres ciutats. 

  Haig de dir que m'ha agradat molt, es llegeix força ràpid, feia temps que no llegia novel·la històrica i aquesta l'he gaudit d'allò més.

  No fa gaire temps vaig passar per Caldes de Montbui per fer una caminada per l'històric camí de Foment, per on passaven els carros que portaven les llambordes des de la cantera fins a Caldes, una excursió amb rerefons històric molt recomanable, deixo aquí també un parell de fotos de l'entrada al camí de Foment i de la arxiconeguda Font del Lleó, que brolla amb aigua calenta.