Tot i que Lleida és una ciutat petita també passen coses, de vegades molt esgarrifoses: un professor d'institut és trobat a casa seva estabornit i amb les mans amputades, diríem que molt ben amputades, ja que el seu agressor o agressors ha fet una feina molt professional, com si fos o fossin cirurgians, cosint bé les ferides i embolicant-les amb cura. El professor no recorda res del que ha passat, segurament va ser anestesiat sense que s'adonés del que estava passant. La policia no troba cap pista en el pis de la víctima, tot està molt net. Passats uns dies una altra agressió semblant succeeix a Tarragona, en aquest cas les víctimes són un home amb les dues mans amputades i la seva dona, però en aquest cas els agressors només han amputat una de les mans a la dona. És evident que alguna relació ha d'haver-hi entre els dos casos.
L'última novel·la de la Ramona Solé, a qui vaig tenir el plaer de saludar en l'última edició de Sabadell Negre, planteja uns crims esfereïdors amb una investigació policial exhaustiva, angoixant i plena d'acció al final del llibre, en què no només la trama policial és el nucli de la narració, sinó que també es planteja un dilema moral del que no diré res per no fer un spoiler. Haig de dir que la novel·la és llegeix bé, atrapa des del primer moment per la terrible particularitat dels crims i a més fa pensar. En definitiva, un encert més de la col·lecció Llibres del Delicte.
El dilema que comentes per mi és el millor de la novel·la. Fa pensar força, i és que no és fàcil decidir-se!
ResponEliminaÉs molt bo el dilema, què faríem cadascú de nosaltre en un cas així? Crec que la Ramona l'ha encertat molt bé amb aquest llibre.
Elimina