Un grup de joves surten de festa a finals dels anys 90, a ballar i gaudir del cap de setmana tant com sigui possible. I si necessiten alguna substància per passar-ho millor encara, la compren. Sempre hi ha algú que ofereix pastilles, d'èxtasi o similar, per riure més, ballar més, dormir menys. Però una nit la Luciana pateix una reacció rara, queda sense sentit i amb convulsions, i l'han de portar a urgències. Allò que ha pres no era èxtasi o MDMA, sinó el que es coneix com eva o MDEA, molt semblant però menys conegut. Els amics i la família estan destrossats, no saben com ajudar mentre la Luciana es debat entre la vida i la mort. Campos de fresas és una novel·la juvenil, que voltava per casa i que he escollit per completar una altra categoria de les proposades per la Biblioteca Sud en el seu repte. Suposo que si la tenia a casa és perquè és una lectura escolar, adequada per adolescent, perquè puguin entendre el perill que suposen les drogues de disseny que molts inconscients pensen que són inofensives, que no creen addició i que no tenen efectes secundaris. Crec que Jordi Serra i Fabra ha aconseguit un relat que trobo que pot ser molt proper a la mentalitat dels adolescents.
En tinc bon record, el vaig llegir fa uns quants anys perquè em van dir que és lectura obligatòria en molts centres, o ho era. No el vaig llegir a la meva època (o potser no s'havia escrit encara!), així que vaig pagar el deute ja de gran. Bon autor que val la pena visitar de tant en tant, ja siguin les seves novel·les juvenils o les d'adults. En té la tira i mitja.
ResponEliminaÉs el primer que en llegeixo, del Serra i Fabra, i em sap greu haver trigat tant, de joveneta ja havia llegit algun article seu en revistes per a gent jove i escriu bé. Més endavant faré una cerca dels llibres per adults que hagi escrit, m'ha despertat la curiositat.
ResponEliminaGràcies per comentar!