Mis últimos 10 minutos y 38 segundos en este extraño mundo

   La Leila ha estat assassinada i llençada a un contenidor d'escombreries als afores d'Istanbul. Però el seu cervell encara funciona, cosa que està demostrada científicament, la seva activitat cerebral va minvant mica en mica durant els 10 minuts següents després que el seu cor hagi deixat de bategar. Durant aquest temps la Leila recordarà la seva vida, el petit poble on va néixer, el seu pare, la seva mare i la seva tia, ambdues dones del seu pare; l'adolescència, amb descobertes no sempre agradables i a vegades incomprensibles; la fugida cap a Istanbul; l'única sortida per una jove sola a la gran ciutat: la prostitució en el carrer dels prostíbuls d'Istanbul; la sincera i sòlida amistat amb els cinc amics que acabaran sent la seva família.

   Aquesta novel·la amb aquest curiós títol és emocionant i tendre, reflecteix les dificultats de la vida de les dones en un país profundament marcat per la seva situació geogràfica estratègica, que ha passat per diferents etapes religioses al llarg de la seva extensa història, però tant és, sempre s'acaba amb les dones oprimides i discriminades només pel fet de ser dones, ja sigui en les zones rurals o en la gran ciutat. La Leila es veu obligada a exercir la prostitució en un dels prostíbuls d'una zona marginal d'Istanbul, i és allà coneixerà als seus amics, la seva nova família, marginats com ella: un transexual, una dona negra fugida de Somàlia, una cantant obesa, un amic de la infància i una dona amb enanisme.
    Quan vaig començar a llegir aquest llibre no esperava que m'agradés tant com al final ha estat, la veritat és que ha estat una gran descoberta. Un cop més haig de dir que si no fos perquè m'ha arribat mitjançant la suscripció a Bookish crec que no l'hauria llegit. L'autora, Elif Shafak, nascuda a Estrasburg però d'origen turc, ha quedat finalista del premi Booker amb aquest llibre. 

L'amant

                                                                            No crec que pugui aportar gaire cosa a allò

que ja s'hagi dit de L'amant, novel·la autobiogràfica de Marguerite Duras que en el seu moment va ser transgressora. En ella explica part de la seva adolescència a Saigon, durant la dècada dels anys 20 del segle XX. La protagonista, de quinze anys, viu allà amb la seva mare vídua i els seus dos germans, més grans que ella i amb els quals manté una relació complicada, sobretot amb el més gran, violent i addicte a l'opi. 

   A Saigon viu aparentment amb la facilitat dels blancs en la colònia, però la seva família pateix estretors econòmiques. En aquest context coneixerà un home xinès deu anys més gran que ella, fill d'un ric empresari. Començaran una relació marcada pel desig i per l'absència d'amor, a més de la incomprensió relativa de família i coneguts, que no accepten una relació amb un home que no sigui blanc, però que en part toleren atès que ell és un home ric.
   L'amant és una novel·la molt curta, es llegeix en una estoneta tot i que pot resultar una miqueta difícil de seguir per la manera una mica caòtica en què l'autora narra els fets en primera persona. I un altre llibre que tenia des de feia molt temps a la pila de llibres pendents que ja he llegit.

Bienvenida a casa

  Aquest és el títol del tercer llibre de Lucia Berlin, és un recull de cartes i petits relats autobiogràfics posats en ordre i que van quedar en part incabats per la mort de la seva autora. Algunes pàgines recullen fotografies de la Lucia, dels seus fills, de les seves parelles i amics, i dels molts llocs on va viure. No recomanaria llegir aquest llibre sense haver llegit abans els anteriors, sobretot Manual para mujeres de la limpieza, imprescindibles per entrendre qui era Lucia Berlin, com va ser la seva caòtica vida marcada pels continus canvis de residència, els seus tres marits, els quatre fills i un alcoholisme del qual se'n va sortir. 

   No puc dir que no m'hagi agradat però pel meu gust és potser una mica innecessari si s'han llegit els dos anteriors, Manual... i Una noche en el paraíso.