Ojos de agua

   No fa gaire Domingo Villar ha publicat la tercera entrega de la sèrie dedicada al policia gallec Leo Caldas, un llibre de més de set-centes pàgines que pinta força bé. Fa uns quants anys vaig llegir La playa de los ahogados, que és el segon de la sèrie, però ja ni recordo de què anava, només sé que em va agradar. Així que abans de llençar-me a la piscina d'un totxo de tantes pàgines vaig pensar que era una bona idea llegir primer Ojos de agua, molt més curt, només en té 187.

   A la ciutat de Vigo, per qui no la conegui, com és el meu cas, existeix una illa molt a prop de la costa, Toralla, que és d'ús privat i on fa anys es van construir unes grans mansions i a més una torre d'apartaments. En un d'aquests apartaments apareix el cos d'un saxofonista que hi vivia, amb signes d'una especial violència, un home de vida aparentment normal que es caracteritzava pels seus ulls clars. L'inspector Caldas, un home tranquil amb un caràcter molt gallec, serà l'encarregat de resoldre aquest assassinat, acompanyat per un ajudant que és la seva antítesi, Rafael Estévez, un aragonès impetuós, gens reflexiu i fins i tot una mica violent, que ha estat destinat a Galícia com a càstig professional.

   Aquesta novel·la es llegeix molt ràpid, el seu desenvolupament i resolució m'ha recordat, salvant les distàncies, les novel·les d'Agatha Christie. I fa venir ganes de visitar Vigo.