De nou enganxada amb Albert Villaró i la seva desbordant imaginació per fer quasi real la distòpia (es diu així no?) de la República catalana iniciada amb Els ambaixadors, que recomano llegir primer per entendre millor El sindicat de l'oblit.
En aquesta novel·la el protagonista torna a ser mossèn Farràs, un altre cop servint els interessos de la República proclamada el 1934, però ara quaranta anys després. Farràs, que mai va ser sacerdot tot i que va estudiar per ser-ho, viu en un plàcid retir al Pallars. La mort d'una companya a qui fa molt temps que no veia el fa retornar a Barcelona. Amb aquest retorn, els seus caps aprofitaran per encomanar-li una nova missió per la qual comptarà amb el suport d'una colla de jovenets als qui haurà d'explicar l'entramat de l'operació Siscló, portada a terme el 1936 per acabar amb la vida de Franco en l'accident de l'avió Dragon Rapide.
Qui llegeixi tant Els ambaixadors com El sindicat de l'oblit ha de conèixer la història recent per entrendre fins a quin punt Villaró ha jugat amb aquesta mateixa història, fent que siguin vius personatges històrics que fa molts anys que són morts, com Tísner, Josep Pla, Lorca, José Antonio Primo de Rivera i molts altres, aconseguint convertir la narració en una fantasia que perfectament podria haver estat realitat. L'autor ha construit així una novel·la molt entretinguda, amb un subtil sentit de l'humor molt Villaró, i que es llegeix força ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada