Una nau extraterreste amb dos ocupants aterra a Cerdanyola; un d'ells, Gurb, surt fora per tal de copsar com és la vida a la terra. Passen les hores i Gurb no torna i el seu company, preocupat surt de la nau per buscar-lo, endisant-se en la Barcelona preolímpica.
Amb aquest guió inicial no es pot esperar altra cosa que un relat esperpèntic i satíric de la societat urbana i de la Barcelona de la primavera del 1992. El pobre extraterrestre, que va adoptant diverses formes humanes segons les circumstàncies, es va trobant amb situacions compromeses i grotesques de les quals va sortint segons li dicta el seu propi criteri, sense acabar d'entendre les reaccions i la naturalesa humana.
Animada per una entrevista que li van fer fa pocs dies a Eduardo Mendoza per la tele vaig pensar que ja tocava llegir-ne un altre, tot i que els últims llibres seus no m'han acabat de fer el pes. I després de llegir aquest continuu pensant el mateix, tot i que té cops boníssims en general l'he trobat fluixet, sense perjudici de la gran qualitat com a escriptor que té Mendoza. Amb aquest ja en porto sis de llegits, i si torno a repetir, cosa que dubto, potser escolliré La verdad sobre el caso Savolta o La ciudad de los prodigios, que presuposo una mica més seriosos.
Dels que li he llegit probablement aquest és el millor. És un mite de casa meva, un dels pocs llibres que havíem llegit els quatre de casa, i que ens havia agradat, passava amb molt poquets exemplars, perquè generalment si el llegia mon germà, jo no, i viceversa. El vaig llegir dues vegades, de fet. Però tot i ser el millor, li passa el mateix que a tots els altres. Aquest humor gamberro i una mica absurd atrapa al principi i fa gràcia, però quan t'hi acostumes, perd la gràcia i acaba avorrint. No seré jo qui li menystingui l'obra, ja que ha estat a bastament premiat. Si l'entrevisten és perquè va guanyar el Cervantes aquest any. Però per mi un bon llibre sap mantenir el que sigui que dóna al llarg de totes les pàgines, ja sigui tensió, misteri, sentiments o humor. Els seus ho ho fan.
ResponEliminaAixò és el que m'ha passat, que ja no li trobo la gràcia d'abans. Tot i això, crec que ha valgut la pena llegir-lo, la nota de l'autor del començament ja val la pena per si sola i com és curtet es llegeix ràpid.
Elimina