La Tina i el Jaume són matrimoni des de fa quaranta anys. La seva relació, com la de tantes parelles està farcida de "centenars de minúscules hostilitats matrimonials", con diu l'autora. Són pares de quatre fills, dels quals tres han hagut de marxar fora per temes laborals, donant lloc a un grup de whatsapp de germans anomenat Diàspora. La Tina, un dona de caràcter, porta aquest fet força malament, l'estat actual de la família no és tal i com ella havia imaginat, els seus plans per reunir els fills i disfrutar de la casa d'estiueig familiar són contínuament desbaratats per diferents motius. El Martí, fill gran, resideix al Quebec. La Berta ha decidit marxar a París fugint d'un desengany amorós. La Cèlia viu a Mallorca però des que va marxar mai troba el moment de tornar a casa. Només queda el petit, el surfer Roger, que passa els dies a la platja esperant la gran onada que no arriba mai.
Dins d'aquest context, que podria ser el de qualsevol altra família, es desenvolupa la trama d'Un any i mig, que no és la història de la Tina, sinó que cadascun dels personatges té la seva petita parcel·la de protagonisme, enllaçant-se els pensaments i accions de tots ells.
La Sílvia Soler fa un retrat molt quotidià d'aquesta família, tots ells són gent força normal, amb les seves virtuts i defectes. Destacaria dos personatges: la Tina, mare "gallina", que pot arribar a asfixiar els fills amb el seu instint maternal; i la Cèlia, la filla que se sent diferent dels altres i que està immersa en una relació perniciosa amb un home dominant.
M'ha agradat, m'ha entendrit com a mare que sóc, m'ho he passat molt bé llegint-la tot i que des d'un bon començament el final m'ha resultat molt previsible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada