Fa tres setmanes que no es parlen; tot i això, la parella protagonista d'aquesta novel·la agafa el cotxe per anar a celebrar el seu aniversari. Després de més de vint-i-cinc anys de convivència raonablement satisfactòria, han entrat en una època difícil, on les diferències entre tots dos s'han aguditzat tant que els han portat a un carreró sense sortida, a no dirigir-se la paraula per no fer-se mal.
Una portada captivant, unes bones crítiques i una autora consagrada de la qual no sóc molt entusiasta seguidora però que fins ara m'havia agradat força; tots aquests motius m'havien fet decidir-me a llegir L'aniversari. Només jugava en contra d'aquesta decisió la contraportada: Una parella en crisi. Un aniversari per celebrar. Un bosc inquietant. I dues criatures que entren en escena... M'he quedat en la meitat del llibre, no he volgut seguir amb una lectura que no m'ha entrat a dins des del primer moment, la protagonista no m'ha agradat gens i no he acabat d'entendre el missatge que suposadament es vol trametre en analitzar relació de la parella, i en els capítols alterns en què apareixen dos nens molt amics i que en un moment o altre s'ha de saber quina relació tenen amb el matrimoni.
Un cop abandonat el llibre m'he dedicat a buscar entrevistes amb l'Imma Monsó i a llegir què se'n diu per la xarxa, i no he pogut arribar a cap conclusió excepte que no he entès res.
El plantejament del llibre és interessant, però no ets la primera que sento dir que li fallen coses. Jo l'havia de llegir, però no em va arribar. Ja veig que tampoc no em vaig perdre massa.
ResponEliminaXexu, ja saps que tu i jo poques vegades coincidim, totes les crítiques que he llegit fins ara eren bones. Potser tu sí que li trobaràs el què.
EliminaBon Nadal!!