L'escala del dolor

    L'escala del dolor és la segona entrega de les aventures i desventures del vidu Boix, com ell mateix s'anomena, policia andorrà al servei d'un país petit i amb una idiosincràsia peculiar. En aquesta ocasió, el país sencer s'aboca en la visita del copríncep Sarkozy i la bella coprincesa Carla Bruni. Casualment la data de la visita coincideix amb la setmana de l'isard, de gran tradició a Andorra, i que els caçadors esperen amb delit tot l'any. Això complicarà molt la feina d'en Boix i els seus col·legues de professió, tant andorrans com francesos, que han de garantir la seguretat de la important parella.
    L'Andreu Boix és un policia singular que intenta amb no gaire èxit tirar endavant la seva vida personal, trasvalsada fa uns anys per la mort en accident de cotxe de la seva dona. No s'acaba de centrar ni té clar què vol, i a tot això s'afegeixen els problemes familiars amb pares i germans. 
    No puc afegir gaire cosa més al que ja he escrit en les ressenyes de Blau de Prússia i La bíblia andorrana, m'agrada tant el personatge com la manera d'escriure d'Albert Villaró, ploma esmolada per descriure la societat andorrana.