Un día volveré

    L'adolescent Néstor espera amb candeletes el possible retorn del tiet Jan, engarxolat des de fa tretze anys per participar en diversos atracaments i formar part de la resistència armada durant la postguerra. L'ha idealitzat i el veu com a un heroi, exboxejador, fort i valent, i espera que amb el seu retorn a casa pugui fer que la seva mare es retiri de la prostitució, que exerceix fa anys per mantenir la família; fins i tot fantaseja amb que la seva mare i en Jan acabin sent parella. Tot el barri està a l'expectativa, i quan per fi el retorn es produeix, tothom l'observa, esperant que d'un moment a l'altre desenterri la pistola que va amagar sota un roser i comenci la seva revenja amb tots aquells que un moment o altre van participar en la repressió als vençuts. Però els dies passen i res no succeeix, el Jan no vol sentir a parlar de res que no sigui una vida tranquil·la, l'expresidiari ha tornat a casa per buscar feina i oblidar el passat.
    Com la majoria de les primeres novel·les de Juan Marsé, l'acció transcorre entre els barris de Lesseps, el Carmel i el Guinardó, tot descrivint de manera magistral l'ambient de finals dels 50 i principis dels 60, tant pel que fa a la vida quotidiana dels seus habitants com per l'ambient social d'una postguerra que encara no s'ha oblidat, sobretot pel que fa al bàndol dels perdedors.
    No cal dir que Juan Marsé és un gran escriptor, pot agradar més o menys però és un mestre. Tot i això no era un autor que estigués a la llista dels meus favorits. Fins ara. Googlejant vaig trobar una entrevista a Paco Camarasa, propietari de la recentment desapareguda llibreria "Negra i Criminal", on parlava d'Un día volveré com una gran novel·la negra, i dit i fet, a buscar-la i llegir-la. És un dels millors llibres que he llegit en molt de temps, m'ha captivat el seu estil (ja m'havia agradat a Últimas tardes con Teresa, però no tant com ara), la història que sembla tan real de Jan Julivert, els personatges del barri que l'acompanyen, un barri de Barcelona que no conec gaire però és com si hi estigués allà mateix quan el descriu. Una obra mestra.