Ojos de hielo

    El cos sense vida de Jaime Bernat apareix una matinada de novembre en les seves terres. Ràpidament la policia comença a sospitar de Dana Prats, jove veterinària que posseeix algunes de les terres desitjades per Bernat, poderós terratinent de la Cerdanya. Dana es troba sola i assetjada pels deutes, i és víctima de la rumorologia dels pobles de la comarca, que coneixen la històrica enemistat de la seva família amb els Bernat. Kate Salas, amiga de la infància de la Dana i advocada, creu fermament en la seva innocència i intenta ajudar-la. La Kate és una professional triomfadora i sense escrúpols que fa anys va deixar el seu poble fugint de la tirania de la seva família, encapçalada pel seu avi, excomissari.

    J.B., sergent de la policia, haurà d'investigar el cas en un entorn hostil i desconegut per ell, on ha anat a parar després de diversos problemes disciplinaris en el seu anterior destí, i vigilat de prop per la seva cap, que té els seus propis interessos personals en aquest crim.

    Tot i estar ambientada a la Cerdanya, vaig escollir llegir aquesta novel·la en castellà quan vaig saber que la versió original era aquesta. I tot i agafar-la amb ganes, se m'ha fet una mica pesada, complicada de seguir per l'entrelligat de personatges. La trama és bona però el final precipitat, i tant la Kate com el sergent se m'han fet d'allò més antipàtics, cosa que poques vegades em passa. Fins i tot a vegades he arribat a perdre el fil, alguns detalls de la investigació no m'han acabat de convèncer i crec que queden coses enlaire.

    Tot i això, no puc deixar de treure-li el mèrit que té escriure una primera novel·la de quasi set-centes pàgines com aquesta a la Carolina Solé, que tinc entès que ja té una segona part preparada, on suposo acabarà tancant allò que ha quedat a mitges en Ojos de hielo.