dissabte, 17 d’agost del 2013

La verdad sobre el caso Harry Quebert


    Després d'aconseguir un gran èxit com a escriptor amb el seu primer llibre, en Marcus és incapaç d'escriure una línia per al següent. Passen les setmanes i la inspiració no apareix enlloc, així que Marcus decideix fer una visita al seu professor, el famós Harry Quebert, autor d'una famosa novel·la, que el va ensenyar a escriure i a ser escriptor (que no és ben bé el mateix). A casa d'en Harry descobrirà que durant l'estiu de 1975 va mantenir una relació secreta amb l'adolescent Nola Kellergan, que va desaparèixer. Poc després en Harry és detingut per la policia en trobar-se al seu jardí el cos enterrat de Nola.

   En Marcus no creu que en Harry sigui culpable de la mort de Nola, i comença una investigació pel seu compte per esbrinar què va passar l'estiu de la seva desaparició. 
   Han estat 660 pàgines d'una lectura molt i molt entretinguda, amb salts temporals molt ben planificats per l'autor, on tot un seguit de personatges, els habitants d'Aurora (el poble on viu en Harry), fan cadascú el seu paper, sorprenent a vegades. Joël Decker fa un retrat de la societat americana bastant encertat, on els mitjans de comunicació mouen l'opinió pública i fan que qui avui és la figura més estimada l'endemà és la persona més odiada per tothom.
   En definitiva, La verdad sobre el caso Harry Quebert es llegeix fàcilment, és entretingut, està molt ben acabat, manté el nivell durant tota la novel·la i no deixa cap fil penjat. Potser no és una meravella literària, però les expectatives que hi tenia posades s'han complert amb escreix. Recomanat per L'Espolsada, si ho recomana és que és bó: (http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2013/06/la-veritat-sobre-el-cas-harry-quebert.html)

2 comentaris:

  1. Suposo que acabaré llegint-lo però com que hauré d'esperar a que el tinguin a la biblioteca encara em queda... De tota manera millor, aquest tipus de llibres prefereixo llegir-los després del bum mediàtic.

    Sembla entretingut i ben escrit.

    ResponElimina
  2. Efectivament, és molt entretingut, però a més d'esperar també va bé no fer-se unes expectatives molt elevades, si no, pot decebre.

    ResponElimina