Ningú ha escombrat les fulles és un recull de relats curts, amb un títol molt adient, totes les petites històries estan impregnades de malenconia, tristor, pèrdua, mort, inclús suïcidi. És magnífica la descripció que fa l'autor de petits detalls quotidians, amb una riquesa de llenguatge magistral i un gran estil literari. Tot i això són històries íntimes, molt personals, de personatges molt propers, tant que a vegades hom pot pensar que és un dels protagonistes.
No acostumo a llegir llibres de relats curts, no m'agraden, sempre em deixen la sensació que s'acaben abans de temps. Tanmanteix aquest era un dels llibres de la meva llista, tan bones eren les crítiques que havia llegit fins ara. Amb molta pena haig de dir que no l'he acabat, és un molt bon llibre i l'autor és un gran escriptor, però no ha estat suficient com per enganxar-me ni quan portava llegit més de la meitat.
Ostres! doncs semblava que tenia bona pinta me l'anava a apuntar. Fa temps vaig dir que no m'agradaven els contes o relats curts -pel mateix que dius tu -, ara, però, els hi començo a agafar el gust i m'agrada llegir-ne de tant en tant.
ResponEliminaDoncs si t'agrada de tant en tant val la pena, Jordi Llavina escriu molt bé, i les relats estan bé, el problema sóc jo ;)
Elimina