L'hivern del món

    Seguint amb la trilogia de Ken Follet, he aprofitat els dies de Nadal per llegir el segon totxo de la col·lecció, 960 pàgines que comencen el 1933, amb l'ascens d'Adolf Hitler a Alemanya, i que acaba el 1949, amb la partició de Berlin. 

    Els personatges són les mateixes famílies de La caiguda dels gegants, però han passat els anys i el protagonisme en aquest llibre recau sobre els fills, és per això que recomanaria llegir la primera part abans de començar aquesta. Cadascún d'ells juga un paper en la narració, des dels rics nord-americans fins els alemanys i russos que es dediquen a l'espionatge durant la guerra.

    Com els llibres de Follet que he llegit fins ara, la lectura és ràpida i fàcil, malgrat que pugui espantar una mica la considerable allargada de la novel·la, però puc assegurar que es fa fins i tot curta (sempre i quan sigui del gust del lector), tan gran és el contingut històric que hi ha en les seves pàgines, que pressuposo ben documentat, és una gran lliçó d'història novel·lada, on fins i tot hi ha capítols dedicats a la guerra espanyola. M'ha agradat molt com relata la situació política en els anys previs a l'esclat de la guerra al Regne Unit, ja que desconeixia la influència que van tenir els nazis i la seva ideologia en aquest país. Potser la part que se m'ha fet més pesada és la política que van desevolupar els països que van participar en la guerra, i no és perquè sigui avorrida ni molt menys, és que cada dia m'agrada menys la política en general.