dilluns, 23 de desembre del 2019

Gente normal

   Marianne i Conell són companys d'institut, ella filla d'un pare maltractador ja mort i actualment sense problemes econòmics; ell és fill de mare jove i soltera que treballa a casa de la Marianne fent les feines domèstiques. Estan acostumats a tractar-se des de fa temps a causa de la relació laboral entre les seves mares tot i que a l'institut mantenen les distàncies. El curs escolar i l'etapa a l'institut estan a punt de finalitzar per a tots dos, han de decidir el seu futur i mentrestant inicien una relació d'amagat dels seus companys de classe però que fa que es mantingui entre ells un fort sentiment d'amistat. Això fa que decideixin compartir universitat. Un cop fet el salt al món universitari la relació entre ells canvia i entra en un periode d'encontres i desencontres mentre altres persones entren i surten de les seves vides.
   Aquesta novel·la ha arribat a les meves mans mitjançant l'entrega d'octubre de Bookish i puc dir que ha sigut una bona lectura, que al començament no m'acabava de fer el pes perquè em semblava una historieta d'amor entre adolescents però poc a poc m'ha anat enganxant a mesura que anava descobrint la psicologia dels dos protagonistes per entrendre el perquè del seu comportament. El que potser m'ha descolocat una mica és el final, que he trobat brusc, com si li faltés algun capítol per acabar de tancar la història de Marianne i Conell. O potser és que aquesta història no s'ha de tancar.

2 comentaris:

  1. Potser és perquè aquest no ha estat un any de lectures especialment brillants, però és un dels llibres que en destaco. Si n'he de triar alguns, aquest estarà a la llista. A mi em va agradar, i el final el vaig trobar bé. Coneixent la història, tampoc era normal que tot acabés amb flors i violes. desconec si ha de tenir continuïtat, però si en tingués, penso que potser s'espatllaria. Qui sap, potser ens espera conèixer la vida en 'comú' de la Marianne i en Connell de principi a fi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi aquest no és un gran llibre però crec que com a mínim l'autora fa que entenguis el perquè del comportament dels protagonistes i això és un gran mèrit.
      I sobre el tema del final del llibre, ja dic que potser la història no s'ha de tancat no perquè hagi de tenir una continuació sinó perquè queda en el cap del lector. El que em passa és que tinc poca imaginació...

      Elimina