Antes del huracán

   En Curro fa vint anys que està tancat en l'hospital psiquiàtric de Sant Boi arran d'un greu brot de bogeria. Allà passa el dia a dia acompanyat d'un altre malalt mental, en Plácido, que es creu el seu majordorm, l'acompanya a tot arreu i intenta fer-li la vida agradable, ben bé és el seu servidor. Tots dos estan preparant la fugida de l'hospital, poc a poc i dins el seu món boig. En els següents capítols se'ns explica com ha arribat en Curro a ser un malalt psiquiàtric: la seva infància a finals dels 70 i principis dels 80 en una ciutat bruta, industrial i marginal, amb la demència de l'avi (potser hereditària), un pare que de cop i volta es posa a fer esport, una mare obesa, uns companys d'escola que el burxen, un germà gran que l'ignora o l'estomaca. Fins que un dia tot esclata.

  Vaig escollir aquest llibre per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, una novel·la que transcorri en l'extraradi d'una gran ciutat, en aquest cas és Sant Boi de Llobregat. M'he trobat amb una gran novel·la que m'ha commogut força, al començament no acabava d'entendre al Curro, però poc a poc he anat empatitzant amb ell, fins al punt que li he agafat carinyo, m'ha fet molta pena la seva situació quan era un nen de dotze anys a qui ningú fa gaire cas, amb uns adults egoïstes que només pensen en si mateixos i que tampoc no estan gaire equilibrats, tant el seu pare com la seva mare, potser l'herència de l'avi malalt mental va pesar molt en una època en què determinades actituds que ara considerem fora de lloc llavors eren normals, des de l'assetjament escolar fins al desconeixement i valoració de les malalties mentals. Aquesta lectura m'ha commogut, m'ha fet empatitzar amb el personatge de Curro com no m'ho pensava quan he començat a llegir el llibre. I si no l'he valorat amb cinc estrelles és perquè els capítols dels diàlegs entre Curro i Plàcido se m'han fet una mica llargs, tots dos ben tocats del bolet.