Senyoria

   

  A la tardor de 1799 el jutge don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, es mostra orgullós del seu càrrec, atès que sempre havia recaigut en gent de la noblesa i ell no en pertany. I si ho ha aconseguit és perquè és un home poderós que s'ha sabut fet un lloc dins la societat borbònica, cosa que evidentment li ha creat enemics, però ell no s'arronsarà davant de ningú. Tot i això, el jutge Massó no és cap innocent, i ho demostraran els seus actes dirigits cap als seus enemics, que no són pocs, tot dins d'una justícia corrupta i una societat frívola que només pensa en les properes festes de canvi de segle.

  Jaume Cabré és un dels meus autors favorits, tenia pendent la lectura d'aquesta novel·la històrica escrita fa anys, al 1991. M'ha agradat molt, tant l'argument com la trama i el llenguatge amb què està escrita, molt pocasolta i amb un deix d'ironia, però representatiu dels personatges i l'alta societat de l'època, les senyores vivint només per la imatge, els homes poderosos barallant-se entre ells per tenir el poder trepitjant a qui calgui, ni que sigui un innocent a qui condemnin injustament i a consciència. Haig de reconèixer que precisament per l'estil amb què està escrita és possible que no agradi a tothom, a mi mateixa em va sorprendre al començament, no m'ho esperava però un cop acabada crec que era la millor manera d'escriure-la, que només un mestre com Cabré pot fer.