Com un batec en un micròfon

   

  A començaments d'estiu la Gabriela, una noia de divuit anys, es desplaça al poble del seu avi a passar l'estiu, on treballarà a la biblioteca del poble. Un cop instal·lada s'acosta al llac proper a banyar-se. Allà es trobarà amb en Quim, un home de trenta-nou anys que ha llogat una casa per passar l'estiu amb els companys de feina teletreballant. De seguida la Gabriela s'interessa pel Quim, contacta amb ell per Instagram, van parlant, el intenta no mostrar massa interès per ella atesa la diferència d'edat, ella va sortint de festa amb les amigues, passa a prop on està ell, el va cercant poc a poc.

  Fa pràcticament un any que aquesta novel·la de Clara Queraltó va rebre el premi Llibres Anagrama de Novel·la, en veure que la meva biblioteca la tenia disponible i que no és gaire llarga, unes dues-centes pàgines, vaig passar a buscar-la, i l'he llegit en pocs dies. Està estructurada en dues parts, ambdues narrades en primera persona. En la primera part la Gabriela ens va explicant la seva arribada al poble, el retrobament amb les amigues, el llac i una mica el treball en la biblioteca; en la segona part és el Quim qui explica el mateix periode d'estiu en què coincideix amb la Gabriela al poble. Ella és una noia descarada, independent i una mica grollera i superba, en canvi el Quim és un home aparentment tranquil i assenyat.

  No puc dir d'aquesta lectura que no m'hagi agradat, però crec que no n'hi ha per tant com per un premi, de fet quan portava mig relat de la Gabriela he estat temptada de deixar-la estar, entre d'altres coses perquè no m'agrada gens la protagonista, l'he trobat excessiva en les formes. He llegit crítiques de tota mena i he vist que a la majoria de la gent els ha agradat més la primera part que la segona, per mi són molt diferents perquè els dos protagonistes ho són, a més m'ha semblat que tots dos es podrien haver treballat més.