I aquest és el balanç lector del 2022:
- M'ha agradat molt: La guerra no tiene rostro de mujer, de Svetlana Alexièvich, un llibre molt bo però molt dur alhora, m'ha fet patir; Nada, de Claudio Stassi, novel·la gràfica basada en el llibre de Carmen Laforet, unes imatges impressionants d'aquest bon llibre.
- Clàssics que he llegit: Lady Susan, de Jane Austen, un clàssic que no hauria llegit si no fos pel repte; Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, que havia llegit a l'institut i que m'havia horroritzat llavors, ara l'he sabut entendre, llegit pel #reptereducte2022 que no he pogut acabar.
- M'ha emocionat: La biblia envenenada, de Barbara Kingsolver, impressionant relat d'una família marcada per l'integrisme religiós del pare; La història d'en Shuggie Bain, de Douglas Stuart, un nen fent esforços per salvar la seva mare alcohòlica en un entorn assolat per la crisi econòmica.
- He abandonat: Malena es un nombre de tango, tant que m'agrada Almudena Grandes i no he pogut amb aquesta història que se'm feia pessadíssima; Guilleries, de Ferran Garcia, que vaig comprar tot veient les bones crítiques i que no m'ha agradat des del minut u; El club del crim del dijous, de Richard Osman, malgrat ser considerat un relat divertit a mi m'ha avorrit.
- No hauria d'haver llegit: no puc incloure cap llibre dins d'aquesta categoria, tots m'han aportat alguna cosa, inclús els que no he acabat.
- He descobert: La vida autèntica, de Montse Barderi, un relat molt complet i personatges molt ben treballats; Persecució, de Toni Sala, impactant des de la primera línia.
- M'ha decebut: Un cert somriure, de François Sagan, curta però decebedora i previsible; La buena suerte, de Rosa Montero, primer llibre que llegeixo d'aquesta autora, bon començament i cap a la meitat perd pistonada per acabar de manera forçada i previsible.
- He retornat a la biblioteca sense llegir: La princesa de hielo, de Camila Lackberg, no per res en especial, no he tingut temps de llegir-lo, el tornaré a agafar sens dubte; Los crímenes de la calle Morgue y otros relatos, d'Edgar Allan Poe, exactament pel mateix motiu, manca de temps.
- M'ha angoixat: Vestido de novia, de Pierre Lemaitre, segon llibre que llegeixo d'aquest autor i m'ha fet patir; La farmacèutica - 492 dies segrestada, de Carles Porta, real i esfereïdor.
A part de tots aquests, destacaria Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta (m'encanta Crims), i Jardí vora el mar, de Merçè Rodoreda.
Anècdota estadística: he llegit un total de 50 llibres, de tots aquests 27
els he comprat, 3 d'ells en botiga de segona mà; 15 són de la biblioteca, 4 ja els tenia per casa, 3 me'ls han regalat i 1 me l'han deixat.
Bon any i bones lectures!
Bon resum, com sempre. El Repte Reducte aquest any és més fàcil, o això ens sembla. Teníem dubtes de si fer-lo perquè no tenim ganes de llegir coses de manera forçada, però amb les noves categories no serà tan traumàtic, penso.
ResponEliminaHe llegit alguns dels que esmentes, en Shuggie Bain, per exemple, que és una gran història. Ja veig que Guilleries a tu no t'ha agradat, vaja, que no et va entrar i el vas deixar. Jo encara no m'hi he posat, a la Laia no li va desagradar, però tinc la sospita que jo tampoc hi connectaré i li vaig donant llargues. Però és clar, com que corre per casa, tard o d'hora l'hauré de llegir.
Bon any 2023!
L'avantatge que té Guilleries és que és molt curt, tot i això ja no perdo el temps en llibres que no m'atrapen des del primer moment, no ha de ser dolent, és que no és per mi.
EliminaVaig intentar fer el Repte Reducte però ja no donava l'abast, el d'aquest any potser sí que el faré, alguns dels llibres que tinc pendents els puc afegir.
Bon any Xexu! Ai, Sergi ;)