La infantesa de l'Ismael no ha estat fàcil: la seva mare va morir quan ell era petit i el seu pare, que no està gaire bé del cap, l'acusa injustament de ser el culpable de la mort de la mare. Ara l'Ismael ja és adult, però li manquen moltes coses en la seva vida, ja que ha hagut d'espavilar-se sol. Convertit en professor de literatura i amb molts coneixements d'idiomes, un dia es troba casualment amb una amiga de la infantesa, la Leo, i intentarà establir una relació amb ella. Fins que una altra trobada casual amb un conegut de l'institut on treballa el portarà a una situació límit.
Tenia moltes ganes de llegir Jaume Cabré, és un autor que m'agrada molt, i ho vaig posar fàcil a una persona que m'estima per fer-me un bon regal de Sant Jordi. És un llibre curt, de cent-vuitanta tres pàgines que he llegit pràcticament en un dia, molt de l'estil de Cabré, on de vegades perdo una mica l'horitzó però el recupero ràpidament. M'ha agradat força però potser no tant com els anteriors que he llegit, potser perquè la trama l'he trobada una mica rebuscada i si me l'he acabat de creure és perquè és de Cabré, si no el conegués potser no l'hauria valorat com ho he fet.
Estic a punt d'acabar-lo i he de dir que esperava una mica més. La meva experiència amb ell és limitada, només he llegit 'Jo confesso', i aquest té alguns elements que ens el poden recordar. Però aquell està molt més treballat, la història de fons té moltes arestes. Aquest és un llibre una mica d'intriga, que ja va bé, però potser si tingués una mica més de profunditat (i pàgines), hauria pogut ser més reeixit. A falta de llegir el final que diuen que és sorprenent, tampoc m'està desagradant, aquest home escriu molt i molt bé, però m'ha agafat una mica a contrapeu.
ResponEliminaHe llegit crítiques molt dures d'aquest llibre, si bé és cert que no és com els altres que he llegit sí que és veritat que és molt del seu estil, això sí, l'has de conéixer.
Elimina