dilluns, 17 de maig de 2021

La decisió de Manperel

   Víktor Nikolàievitx Manperel és un matemàtic que ha estat premiat amb la Fields Medal per haver resolt un dels Set Problemes del Mil·leni. Però Víktor renuncia al prestigiós premi i decideix marxar cap a una remota illa àrtica per continuar treballant en la resolució de problemes matemàtics relacionats amb l'estructura de l'univers. Víktor va acompanyat de la seva mare, una dona malalta que fa temps que no parla ni expressa cap emoció, i també l'acompanya el vell Grisha, el gos de la família. Un cop a l'illa, el Víktor no es relaciona pràcticament amb ningú, viu amb la mare en una cabana allunyada de l'única petita població que hi ha. El Kiril, carter de l'illa, porta un dia al Víktor un paquet que conté una gravació amb la veu del seu pare, amb qui fa anys que no té relació, on l'explica que anirà rebent cada setmana una gravació d'ell, i en aquests enregistraments el pare l'ajudarà a descobrir el significat del seu talent, cosa que l'ajudarà a millorar els seus coneixements. 

  Aquest és un dels llibres que decididament no hauria llegit mai per iniciativa pròpia si no fos perquè té la peculiaritat de tenir la portada de color verd, cosa que vol dir que forma part del repte de la biblioteca al qual em vaig apuntar a començaments d'any. El resum de la contraportada no m'animava a la lectura, però tampoc tenia ganes de complicar-me la vida cercant un altre llibre amb la portada verda, per tant vaig decidir llegir-lo. No m'ha entusiasmat gaire, la veritat, perquè té un component fantàstic que fa que no sigui el tipus de lectura que m'agrada, però haig de dir que l'autor, Jordi de Manuel, aconsegueix ficar el lector en l'ambient aïllat i remot de l'illa àrtica, amb la descripció dels paisatges de la tundra i la solitud de la cabana del Víktor.

  

2 comentaris:

  1. La veritat és que odio repetir-me, i és que cada cop que veig algú llegint un llibre de Jordi de Manuel dic que he de tornar a llegir l'autor, i no li trobo mai el moment... massa novetats i massa pendents. Doncs a contrapronòstic, a mi l'argument que expliques sí que em crida l'atenció, la veritat. Tot i que té pinta de ser un llibre força estàtic.

    Em fa gràcia el comentari de després de l'argument perquè justament aquest mes jo he llegit llibres amb portada verda, hahaha. Ho tens fàcil amb l'editorial Males Herbes: tots els llibres són verds!! Però és clar, és terror-fantasia-ciència ficció, així que em sembla que tampoc t'agradarien. Potser algun, però la majoria imagino que no. El que potser et podria agradar més, que és una mica lent però va atrapant, és 'El jardí de vidre' de la Tatiana Tibuleac, publicat per Les Hores i amb portada verda. A mi m'ha agradat força, la veritat. Ah, i també 'Idaho', de la mateixa editorial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les recomanacions Xexu, El jardí de vidre ja està apuntat.
      Crec que aquest llibre sí que et pot agradar, i potser no és tan estàtic com pot semblar-te, però no vull fer-te spoiler.

      Elimina