dissabte, 6 de febrer del 2021

Gina

  La Gina ha tornat al seu poble d'estiueig acompanyada de la seva parella, el Fran, i amb l'objectiu clar de quedar-se embarassada. Però no és fàcil, de res serveix fer-se test d'ovulació i planificar el moment adequat per tenir relacions, els mesos van passant i el desitjat embaràs no es produeix. Instal·lats a la urbanització, que queda pràcticament buida a l'hivern, la Gina estableix un diàleg amb el lector en què va explicant poc a poc la seva vida, des de la infantesa, l'adolescència, l'època d'estudiant a Barcelona, les seves amigues, parelles, viatges, tot amanit amb un gran sentit de l'humor i el preciós dialecte de les terres de l'Ebre. També ens explicarà el dia en què va sentir que alguna cosa rara passava en el seu cos, i un diagnòstic mèdic inesperat li fa canviar les seves expectatives.

   Aquest llibre fa temps que tenia ganes de llegir-lo però dubtava, com sempre em passa, pel fet que tothom en parlés tan bé. Haig de dir que no m'ha decebut en absolut, tot el contrari, feia temps que un llibre no em feia riure i plorar, riure molt, plorar poc. M'ha agradat molt tant la vida de la Gina i com l'explica, com el dialecte que fa servir, el sentit de l'humor que destil·la, la manera com la Gina es converteix en una amiga que t'explica els seus problemes com si la tinguessis al costat mateix i parlant com parla la gent del carrer, sense artificis. Si bé és cert que en alguns moments recorda Primavera, estiu, etc, de la Marta Rojals, puc dir que és molt recomanable sí o sí.

   Aquest llibre forma part del repte lector de la Biblioteca Sud de Sabadell, un tipus d'iniciativa que prolifera per les xarxes socials i normalment no acostumo a seguir, però en aquest cas m'he decidit perquè és una de les meves biblioteques de referència (aquest llibre l'he agafat d'allà) i perquè l'he trobat força fàcil de seguir, no sé si el completaré però el puc fer servir per escollir llibres que d'una altra manera segurament no llegiria.

4 comentaris:

  1. El descrius bé. A mi també em va agradar, sense entusiasmar-me i tirar coets, però està bé, per les coses que tu expliques. Sí que et fa pensar en la Marta Rojals, però també té estil propi. Com a tu, em va costar decidir-me a llegir-lo per tot el que se'n deia, però bé, content d'atrevir-me a llegir llibres que fa un temps ni hauria considerat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre molt distret, sembla ben bé que estiguis parlant amb alguna amiga propera, i a més és curt, cosa que agraeixo quan no tinc gaire temps per llegir.
      Últimament estem coincidint molt en gustos lectors, començo a preocupar-me... ;)

      Elimina
  2. M'ho vaig passar molt bé amb la Gina! Com dius és com una amiga, però també m'hi podia veure reflectida (vaig subratllar moltes coses!). I és cert que recorda a l'Èlia, però tinc l'esperança que sigui perquè per fi ha arribat l'hora de crear personatges femenins convincents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, s'agraeix personatges com la Gina, femenins i propers, amb històries que podrien ser de qualsevol persona propera.

      Elimina