dissabte, 13 de febrer del 2021

La cosina Rachel

 

 El Philip Ashley és un jove de vint-i-pocs anys que viu amb el seu cosí Ambrose a la mansió que aquest té a Cornualla. L'Ambrose l'ha fet de pare, ja que el Philip va perdre els seus pares de ben petit. La convivència entre tots dos és com una bassa d'oli, viuen ben tranquils sense dones ni les necessiten a casa seva, tot organitzant les feines que s'han de fer en una propietat tan gran com la seva amb la colla d'homes que fan totes les tasques incloent-hi les considerades més femenines, com la cuina i la neteja. L'únic problema és la salut de l'Ambrose, el clima humit de la zona no li prova últimament i el metge l'aconsella passar l'hivern a la zona mediterrània. Així ho fa, i durant el tercer hivern fora, concretament a Florència, l'Ambrose coneix a una parenta llunyana vídua, la Rachel, per qui queda fascinat fins al punt de deixar de banda la seva recalcitrant solteria. L'Ambrose comunica per carta els fets al Philip, i a la casa queden a l'espera que el senyor torni amb la nova senyora Ashley, retorn que es va dilatant en el temps per diferents motius, a la vegada que les cartes de l'Ambrose deixen d'arribar. Preocupat, el Philip viatjarà a Florència, on es trobarà amb la trista notícia de la sobtada mort de l'Ambrose després d'una ràpida malaltia.

  Fa uns anys vaig llegir Rebeca de Daphne du Maurier, de fet fins fa poc desconeixia que l'autora hagués escrit més llibres. Em venia de gust tornar-hi, i l'edició tan maca de l'editorial Viena i les bones crítiques m'han decidit a escollir aquesta lectura, que puc qualificar de molt bona. No és un llibre d'acció però tampoc es fa lent, és una narració en primera persona del Philip, a qui puc entendre perfectament el seu punt de vista sobre els esdeveniments que van passant des que l'Ambrose marxa cap a Itàlia, potser jo pensaria el mateix si fos ell, com va canviant d'opinió sobre la cosina Rachel a mesura que la va coneixent i va sabent coses de la seva vida anterior. És un llibre molt ben escrit i que ha aconseguit capficar-me en la lectura, cosa que últimament em costa una mica.

4 comentaris:

  1. Fa dies que el veig a vaires ressenyes i fotos d'Instagram...acabarà caient :)

    ResponElimina
  2. Coincidim! I tant que et capfiques en la lectura, i et fa ballar el cap de valent. Al final ja no saps de quin cantó posar-te. De moment, el millor llibre que he llegit enguany. Pel que he vist, l'autora en té una pila, de llibres. Ens falta 'Rebecca', que també és més coneguda per la pel·li que en van fer. Potser em decidiré a llegir-lo algun dia, després de les bones sensacions d'aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, disculpa'm, el llibre que vaig llegir fa anys és Rebeca! Ja ho he corregit. Los pájaros el tinc a casa donant voltes des de fa una pila d'anys i encara no m'he decidit però crec que no li queda gaire temps d'espera. I Rebeca està també molt bé.

      Elimina