dijous, 21 de gener de 2021

El colibrí

   

  En Marco Carrera és un oftalmòleg molt bona persona i un xic desgraciat. Tot i que ha comès errors durant la seva vida, certament no es mereix totes les desgràcies que li passen. La narració comença amb una trucada que rep en Marco del psicoanalista de la seva dona Marina; en aquesta trucada l'informa, tot saltant-se tots els protocols ètics de la seva professió, que la Marina li té preparada una de grossa. En aquesta trucada també es poden veure alguns altres problemes que en Marco té, com que fa anys que està enamorat de una altra dona, amb qui s'escriu regularment o que la seva filla Adele pateix un transtorn psicològic que la vincula fortament amb el seu pare. A més de tot això, també esbrinarem  que la germana gran d'en Marco, la Irene, es va suïcidar fa anys i que el seu germà Giacomo va marxar fa molts anys als Estats Units i pràcticament no ha tornat al seu país ni té contacte amb en Marco.

  I així, en capítols amb salts temporals i estructures completament diferents, com un diàleg per telèfon, una carta, un mail o una conversa informal, anirem coneixent les múltiples desgràcies que ha patit en Marco, qui, malgrat tot, continua endavant sense moure's del lloc, només quan cal, com el colibrí, nom que li va posar la seva mare de petit quan li van descobrir un transtorn del creixement que feia que fos més baixet del que li corresponia per la seva edat.

  Tot veient les boníssimes crítiques que tenia El colibrí vaig decidir comprar-lo i començar-lo pràcticament el primer dia que el vaig tenir a les mans. La veritat és que m'ha agradat, està molt ben escrit i l'autor ha fet de la narració una sorpresa contínua pel fet que he comentat abans: hi ha capítols que són diàlegs, d'altres cartes, d'altres mails. El fet és que el lector acaba veient en Marco com a un amic molt tendre i proper, aquesta és també una gran virtut de l'autor. Si li haig de posar alguna pega és que algun capítol se m'ha fet una mica pesat, tanta desgràcia que li passa al protagonista m'ha encomanat un cert pessimisme.

4 comentaris:

  1. M'alegra que t'hagi agradat! És un molt bon llibre que no va gaudir de massa propaganda, va quedar força eclipsat, i penso que val la pena llegir-lo, per com està escrit, per la varietat de registres però per una escriptura tan planera i lleugera, però no mancada de qualitat. No recordo capítols que se'm fessin pesats, potser relativitzem les lectures al cap del temps i aquesta em va deixar bon gust de boca que ha anat millorant amb el temps, fins i tot. Així que potser li perdono defectes, o directament no n'hi vaig trobar. Ah, i malgrat que és un llibre ple de desgràcies, tampoc és per plorar. Tot s'explica des d'una perspectiva de superació i de tirar endavant, sempre endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt Xexu, i si algun capítol se m'ha fet pesat és culpa meva, no del llibre. També és veritat que no és un llibre trist, tot i que a primera vista ho pugui semblar.
      Gràcies per la recomanació!

      Elimina
  2. Últimament estic amb gràcia amb els de El Periscopi, el tindré en compte, en parleu molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no et decebi quan el llegeixis, a mi m'ha resultat molt bona lectura, no només pel contingut sinó pels canvis de registres, diàlegs, narració, trucades telefòniques, etc.

      Elimina