Lectures 2019

  I els anys van passant, cada cop més ràpid i toca fer balanç lector del 2019. En general puc dir que estic força satisfeta ja que he llegit molts llibres, encara que sempre sembla poc (so many books, so little time...), i que aquest any m'he comprat més llibres que cap any anterior, tants que no els he volgut ni comptar; però com a contrapartida, alguns d'ells són de botiga de segona mà, on he portat allò que ja no m'hi cap a casa i tampoc necessito conservar, a vegades és difícil decidir de quins llibres m'haig de desfer però necessitava espai.

  Com a resum puc dir entre d'altres coses que he llegit un munt de novel·la policiaca, ha sortit així de manera espontània, no ho he fet expressament. A més:

- M'ha agradat molt: Tigres de cristal, de Toni Hill. Comprat en una botiga de segona mà em va sorprendre gratament, entre d'altres coses perquè soc contemporània dels protagonistes i m'ha fet recordar coses de l'adolescència. Un millón de gotas també m'ha impactat, només havia llegit fa molt temps Víctor del Árbol i crec que ha fet una gran evolució com a narrador, a més els fets que relata són història i molt durs. I Lucia Berlin, com no.

- M'ha emocionat: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, quina història més tendra i preciosa la de la correspondència entre la escriptora Juliet i els habitants de l'illa de Guernsey. També haig d'incloure dins d'aquesta categoria dos llilbres molt diferents però que parlen de la pèrdua d'un ésser estimat: Peces d'un trecaclosques, de la companya blogaire Núria Martinez i Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols.

- He abandonat: Cops de bec a Pasadena, de Pedrolo. Esperava una altra cosa, potser més semblant a Joc brut.

- No hauria d'haver llegit: aquest any no hi ha cap llibre dins d'aquesta trista categoria, ni tan sols El día que se perdió la cordura, que no em va agradar gens ni entenc encara que li troba la gent perquè hagi estat un èxit literari.

- He rigut amb: cap dels llibres que he llegit aquest any, tots ells han sigut lectures molt serioses (...).

- He descobert: El otoño del comisario Ricciardi, més que un descobriment ha estat un retrobament amb el còmic. Descobriment sí que ha estat Salvador Macip, un autor que té un munt de llibres escrits i que he descobert gràcies al company blogaire en Xexu.

- M'ha decebut: Si esto es una mujer, de Lorenzo Silva i Noemí Trujillo. Potser perquè esperava una protagonista semblant als Chamorro i Bevilacqua de Silva i vaig trobar una dona que no em va caure gens bé.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: El silencio de la ciudad blanca. El vaig recollir i ni vaig obrir-lo, em va fer mandra un llibre amb tantes pàgines i tot i que hagi estat un rècord de vendes no em vaig veure amb cor de començar-lo amb tantes lectures que tinc pendents.

No puc acabar aquest resum sense recordar Claudia Piñeiro i Javier Cercas, dos autors de qui havia llegit coses fa molt temps i que he tornat a llegir aquest any. Bones lectures a tots!