diumenge, 30 de desembre de 2018

Lectures 2018

   Un altre any que ha passat i ara sí que per fi he aconseguit llegir bastants més llibres que altres anys, per la qual cosa estic molt satisfeta. Tot i això, en aquesta fita personal hi ha una mica de trampa, ja que he passat de llarg de novel·les totxo que em semblaven interessants i que no he llegit per mandra. En total he llegit 41 llibres i la majoria d'ells m'han agradat força. De tots ells 28 han estat agafats de la biblioteca, des d'aquí dono les gràcies a qui les va inventar, ja que m'han estalviat la ruïna econòmica.

   I resumint un més que bo any lector, puc dir que:

- M'ha agradat molt: Quan arriba la penombra; el senyor Cabré és un mestre indiscutible. El cel no és per a tothom, de Marta Rojals; cada cop m'agrada més com escriu aquesta dona. Els ambaixadors, d'Albert Villaró; ficció històrica d'una Catalunya independent que podria haver estat real perfectament.

- M'ha emocionat: El cuento de la criada, de Margaret Atwood; més que emocionar-me m'ha colpit, perquè la terrible visió del món que explica és imaginària però podria fer-se realitat qualsevol dia. Una fuig, l'altre es quedaLa nena perduda; vaig començar l'any passat la tetralogia d'Elena Ferrante i tots han estat igual d'emocionants.

- He abandonat: Todo es silencio, de Manuel Rivas; suposo que és un bon llibre però no m'ha agradat com està escrit. Fundación, d'Isaac Asimov; crec que hi tornaré, però és massa polític i ara mateix estic una mica saturada.

- No hauria d'haver llegit: No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas, de Laura Norton; el vaig agafar de la biblioteca en un moment de debilitat, sort que no he invertit ni un sol cèntim en aquest mal entès best-seller que encara no entenc com ha venut tant i que vaig ser incapaç d'acabar-lo després d'haver llegit més de la meitat.

- He rigut amb: 100 insults imprescindibles, de Pau Vidal; a més de cultura lingüística aporta sentit de l'humor.

- He descobert: Les aventures de Sherlock Holmes; un gran clàssic que he gaudit gràcies a l'edició en català d'Editorial Viena, un gran encert. Frankenstein, de Mary Shelley, un clàssic imprescindible.

- M'ha decebut: Tiene que ser aquí, de Maggie O'Farrell; no està malament però esperava alguna cosa més. La forma de l'aigua, d'Andrea Camilleri; he volgut començar pel primer Montalbano i crec que no he estat encertada. Permagel, d'Eva Baltasar; segurament tenia unes expectatives massa altres en vista de les bones crítiques llegides.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: La senyora Dalloway, de Virginia Woolf; tenia moltes ganes de llegir-lo però l'edició que vaig agafar tenia més pròleg i comentaris que novel·la, i a més la traducció no em va semblar massa bona. Londres NW, de Zadie Smith; fa temps que ho intento amb aquesta autora, però no me'n surto, els agafo de la biblioteca amb moltes ganes i els acabo tornant sense llegir.

I per acabar, desitjo a tothom un any 2019 ple de lectures, salut i felicitat, poca cosa, no?

6 comentaris:

  1. 41 llibres està molt i molt bé. Com que no els exposes tots en llista i fas el teu particular resum, no sé ben bé el grau de coincidència que tenim, però sí que reconec uns quants títols que també he llegit. Em quedo amb les decepcions. També vaig llegir el primer de Camilleri aquest any i em va decebre. La història no mata, però el que sí que mata és la traducció, a tu també et va passar. No obstant, ho tornaré a provar. I Permagel, doncs bé, a mi em va agradar, però no és tan meravellós com el pinten. El que té la publicitat, eh? Ah, i la Fundació és dur, potser no cal que hi tornis si el tema no t'interessa, però a mi em va agradar molt aquest llibre en el seu moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No arribo al teu nivell lector però aquest any estic entusiasmada!
      Amb Asimov hi tornaré segur, i crec que fins i tot és possible que llegeixi algun altre Montalbano, però més recent.
      I encara que sembli mentida, sí que coincidim en algunes lectures, més de les que ens pensem ;)

      Bon any!

      Elimina
  2. 41 llibres està molt bé! I quedar-se amb el record de les que hem gaudit.
    La Maggie O'Farrell està molt de moda últimament, tot i que cap llibre m'acaba de cridar l'atenció i no sabria per quin començar. Descarto el que has llegit, ja tinc menys per triar hehehe
    No sé si està de més això de desitjar bon any al febrer, però va: Bon any i bones lectures! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roselles!
      Qualsevol moment és bo per desitjar-nos bones lectures als malalts dels llibres, haha.
      La Maggie O'Farrell segons la meva modesta opinió està bé i prou, dels tres que n'he llegit el que més em va agradar va ser L'estranya desaparició d'Esme Lennox, que precisament va ser el primer.

      Elimina