Cinc nenes en plena adolescència internes en una escola de monges juguen una nit a un joc de penyores. Ja ho han fet algun cop, però aquesta nit és diferent, és l'última nit que les germanes bessones Viñó estan en l'internat. També serà una nit diferent per les conseqüències que tindrà el joc, que no té res d'innocent, i que condicionarà el futur de totes elles.
Han passat més de 30 anys i una de les germanes Viñó té la brillant idea de convocar un sopar per reunir-les a totes cinc, saber com ha sigut la seva vida en tots aquests anys que han passat separades des de la nit del joc de penyores. Aquestes dones formen part de la generació dels 50, que ha viscut l'etapa més fosca de la dictadura, la transició i la nova democràcia, i cadascuna d'elles l'afronta d'una manera diferent, tot intentant desempallegar-se dels prejudicis d'una educació rància i opressora, que a vegades els impedeix assolir la felicitat que totes elles busquen.
Fa un temps vaig llegir Habitaciones cerradas, i em va agradar molt la manera senzilla d'escriure de Care Santos, que tot i això fa que el lector s'endinsi dins de la narració, tot fent que se senti proper als personatges. No vaig llegir res més d'ella per por a perdre aquest encanteri, fins que fa uns dies vaig veure que en Xexu (http://llibresipunt.blogspot.com/) havia llegit Desig de xocolata, i vaig pensar que potser era el moment de tornar a llegir-la. I a la biblioteca vaig trobar Media vida, vaig llegir la contraportada i vaig pensar que aquest era el moment. Tot i que sóc una mica més jove que les protagonistes, puc entendre perfectament la seva manera de pensar, l'educació que van rebre, la manca de llibertat per escollir el propi futur, com afronten els nous temps intentant deixant enrere el llast d'una educació repressiva i amb una forta càrrega religiosa.
No m'acaba de quedar clar si t'ha agradat el llibre, més enllà de sentir-t'hi una mica identificara. T'agraeixo la menció i que la meva ressenya t'hagi impulsat a llegir altre cop aquesta autora. Aquest que has llegit ara també corre per casa i la intenció és llegir-lo algun dia perquè 'Desig de xocolata' em va sorprendre molt gratament. A veure si em pots donar més pistes de si val la pena llegir-lo o no.
ResponEliminaHola Xexu. El llibre m'ha agradat, he gaudit molt de la lectura. El llibre es divideix en dues parts: la primera parla de cadascuna de les amigues i la segona ja és la reunió d'elles. La primera és sens dubte la millor pel meu gust, la segona part perd pistonada segons el meu criteri, però tot i així la puntuació que l'he donat és bona perquè ja et dic que està força bé.
EliminaNo he llegit Desig de xocolata, però crec que si et va agradar aquest també, tot i que les dones són les absolutes protagonistes, és un llibre molt femení.
He llegit Habitaciones cerradas, Diamant Blau i desitg de xocolata, d'aquesta autora i totes m'han agradat força. Tinc aquesta pendent, però se que tard o d'hora la llegiré.
ResponEliminaHola Núria. Ostres, doncs si has llegit tot aixó ja estàs tardant, haha ;)
EliminaJo només havia llegit Habitaciones cerradas, però els altres ja estan apuntats a la llista de pendents de llegir.
Jo només he llegit "Desig de xocolata" i em va encantar, tinc molt pendents la resta de llibre de la Care Santos, el proper, que ja el tinc a casa, és "Mitja vida", però aquest any hauré de demanar als reis el d'"Habitacions tancades". La Care Santos va ser un gran descobriment.
ResponEliminaHola Judit! Per mi també va ser un gran descobriment aquesa autora, recelava una mica per la seva popularitat, però Habitaciones cerradas em va encantar i suposo que Desig de xocolata serà el següent.
EliminaEspero que t'agradi Mitja vida tant com a mi.