diumenge, 9 de desembre de 2018

El crim del comte Neville

   El comte Neville, que pertany a la més rància noblesa belga, ha de passar a recollir la seva filla adolescent per casa d'una vident, que ha trobat la jove perduda en mig del bosc i morta de fred. La vident anuncia al comte que, en la propera recepció que farà al seu castell, matarà un dels convidats. De bon començament el comte no fa gaire cas, però poc a poc les paraules de la vident van fent efecte, i el comte comença a imaginar qui serà el mort, cosa que li crea una gran angoixa, a més de l'actitud de la seva filla, la Sérieuse, una noia força especial.
   Si vaig escollir aquest llibre va ser per dos motius: perquè és molt curt (111 pàgines) i perquè mai havia llegit res d'Amèlie Nothomb. És com un conte on s'explica, o més aviat es critica de forma molt irònica, la personalitat del comte Neville, un noble arruinat que s'esforça en mantenir la seva capacitat com a amfitrió intacta, capacitat de la qual ell ha fet una virtut i una forma de vida, fins i tot és capaç de qualsevol cosa per tal de mantenir-se com el millor amfitrió de la seva societat. 
   És un llibre entretingut i molt amè, on l'autora fa una crítica satírica d'una forma de vida que deu conéixer de primera mà, ja que ella mateixa forma part d'una antiga família belga.

4 comentaris:

  1. Ves per on, fa molts anys que no llegeixo res de l'Ameèlie Nothomb, tant com des del 2011. Llavors vaig llegir 'Estupor i tremolors', que probablement és el seu llibre més famós, i després 'Un viatge d'hivern', per confirmar que no m'acabava de fer el pes aquesta autora. No estic segur si vaig llegir-ne algun altres, potser sí. El cas és que em va quedar la idea que era una autora d'aquelles de tot o res. Si t'agrada, l'adores, però si no, no hi ha manera. Una mica com Murakami. També feia temps que no en sentia a parlar, però ara que has ressenyat un llibre seu he pensat que quan vaig llegir aquests llibres seus no estava massa acostumat a llegir veus femenines i em costaven més. Ara que llegeixo escriptores sovint potser sabré trobar la gràcia a aquesta autora, qui sap! Com que sempre fa llibres curtets i sovint autobiogràfics portats a l'extrem, potser faig un cop de cap i miro de trobar algun dels seus llibres i donar-li una nova oportunitat. Si és que no, doncs no, però si ara m'agrada haurà estat mèrit teu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, quina responsabilitat que em poses a sobre Xexu ;)
      És el primer llibre que llegeixo d'aquesta autora, suposo que algun altre caurà, més que res perquè són curts, i si són com aquest, força entretinguts. Quan llegeixi un altre ja veuré si mantinc aquesta opinió.

      Elimina
  2. M'encanta l'autora i vaig xallar de valent amb aquesta historia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Núria, és divertit. Hauré de provar algun altre.

      Elimina