dimarts, 18 de setembre del 2018

El cel no és per a tothom

  L'Eva i la Sara són dues bessones tan idèntiques com diferents, fins i tot sembla que cadascuna d'elles hagi fet el que ha pogut per assemblar-se el menys possible a l'altra. El Pep, germà petit de les bessones, ho pateix com pot, tot i que intenta manternir-se al marge de les disputes entre les germanes. Després d'uns anys de distanciament entre les germanes, un fet important provoca que l'Eva demani ajuda al Pep per tal que la Sara li doni un cop de mà.
  La nova novel·la de Marta Rojals narra quaranta anys en la vida d'una família, tan normal i tan plena de problemes com qualsevol altra, per això resulta tan propera, tan fàcil endinsar-se en aquesta família com si el lector ho estigués vivint des de dins. Els personatges són ben autèntics. El Pep, germà petit i etern adolescent. L'Eva, rebel quan era adolescent i ben clàssica en la seva maduresa. La Sara, nineta dels ulls del seu pare que li ha encomanat la seva passió pels avions, independent fins al límit. El pare, amb la invalidesa des de ben jove i dedicat en cos i ànima a les seves estimades maquetes d'avions. La mare, sempre de mal humor, sempre menyspreant el seu home, perruquera als baixos de casa seva. Aquestes quatre paraules sobre aquests personatges són un resum massa simple de la profunditat i complexitat amb què la Rojals els ha creat.
  Poques vegades he corregut a la llibreria a comprar una novetat, i aquesta ha estat una d'elles. La majoria de vegades mentre llegeixo miro els personatges des de la distància, però amb El cel no és per a tothom ha estat al contrari, jo estava dins del llibre, veia la Sara i l'Eva discutir, prenia partit, intentava entendre les raons d'una i l'altra. I més encara quan el temps en què es desenvolupa la narració m'és pràcticament contemporani, quan són adolescents veig el context de la meva adolescència, quan són adultes joves puc entrendre perfectament el món i les idees que les envolta. 
  Resumint, una lectura fantàstica i molt especial, d'aquelles que et deixen un bon regust i que trigues a desar en un racó de la memòria.

4 comentaris:

  1. Els altres dos de l'autora em van encantar, aquest l'esperava amb candeletes, però ara, no em preguntis perquè, m'he refredat... sé que tard o d'hora caurà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser et passa que tantes lloances fan crear unes expectatives que després no s'assoleixen, però si t'han agradat els dos anteriors aquest segurament també.

      Elimina
  2. He llegit que no n'hi ha per tant. Que el llibre està bé, però que no és tan bo com el màrqueting que li han fet diu. Estan posant aquesta autora a l'Olimp, i potser s'hauria d'anar amb una mica de calma. Ja veig que tu no estaràs d'acord amb aquesta opinió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tens raó, potser no és per tant, però a mi m'ha agradat molt. Com a escriptora segurament no és la millor ni molt menys des del punt de vista literari, però a mi m'arriba a l'ànima i per això que la valoro com la valoro, sempre subjectivament, clar.

      Elimina