dijous, 27 de setembre de 2018

Permagel

    Després de l'esclat literari de Permagel pensava que trigaria més temps a llegir-lo, a la reserva que vaig fer a la biblioteca tenia unes set persones al davant, però com que és un llibre curtet i es llegeix ràpid només he hagut d'esperar un parell de mesos. I ha valgut la pena? Doncs no ho sé. Les expectatives eren altes i això sol ser un mal presagi. 
   Permagel és el monòleg interior d'una dona poc convencional que es caracteritza per ser lesbiana i tenir tendències suïcides des de ben joveneta. La vida va passant i ella no troba el seu lloc en el món, començant per no escollir la carrera que més l'interesa, flirtejar amb diferents formes de morir i mantenir apassionades relacions amb altres dones.  
     La meva impressió ha estat més aviat una mica decebedora, tot i que he trobat alguna que altra reflexió de la protagonista bastant encertada. No és un mal llibre però personalment trobo que no n'hi ha per tant. O potser, com m'ha passat amb d'altres èxits o descobriments editorials, no he sabut entendre el que volien transmetre.

6 comentaris:

  1. Puc estar majoritàriament d'acord amb tu. Ja vaig dir que em feia cosa llegir-lo per no ser jo qui en parlés malament, però quan el vaig llegir també li vaig trobar coses bones. Per descomptat, li han fet propaganda en excés. Però no es pot negar que és un llibre diferent, i que està força ben escrit. Costa entrar-hi i entendre què explica, però si ho aconsegueixes li trobes parts positives. I des de la immensa distància que em separa de la protagonista, al final li vaig trobar el què i penso que és un bon llibre. Un bon llibre al que la propaganda excessiva no li fa bé, per les expectatives, i que no sé si serà prou bo com per fer-me continuar llegint la sèrie. Gràcies per la teva sinceritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pel teu comentari Xexu. Quan vaig llegir la teva ressenya vaig pensar que era la primera que no en parlava meravelles i em va agradar.
      Més o menys ens ha deixat la mateixa sensació, coses bones i una protagonista diferent.

      Elimina
  2. Quan te l'he vist al Goodreads he vingut corrents a veure què en deies! El tinc per casa, el començaré aviat, i estic absolutament d'acord en que les expectatives altes són un mal presagi. Per això necessito ressenyes reals, com la teva (també la d'en Xexu, clar), que me les facin baixar. Tinc la sensació de que hi ha algun interès en vendre-la tan i tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé ben bé què és el que ha fet que tingui tanta repercusió mediàtica, molts parlen del boca-orella. He llegit ressenyes de persones que en principi no tenen cap interès especial a part de llegir i que parlen d'un llibre extraordinari.
      A mi, com a en Xexu, ens ha agradat però no per tirar coets. Seguiré els teus comentaris.

      Elimina
  3. L'he vist ressenyat a tants llocs que sembla que ha d'estar molt bé... però...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és veritat que està molt bé, a tot arreu se'n parla així, però a mi no m'ha semblat res d'extraordinari. Ja dic, potser no ho he entès com s'ha d'entendre.
      Tot i això, es curtet i es llegeix en una estona.

      Elimina