Lectures 2017

    Un altre any que ha passat, i un altre any en què voldria haver llegit molt més del que he llegit però m'he quedat en la meva mitjana habitual, aquest any han sigut 29 llibres, una mica menys que l'any passat però en total diria que més o menys les mateixes pàgines, ja que n'hi ha cinc que tenen més de 600! Resumint, puc dir que:

- M'ha agradat molt: Los pacientes del doctor García, impressionant un cop més Almudena Grandes amb aquesta història que gira al voltant de la xarxa espanyola d'ajuda a criminals nazis un cop acabada la Segona Guerra Mundial, un treball excepcional i lectura imprescindible sens dubte, per mi el millor del seus Episodios.

- M'ha emocionat: sens dubte Patria, de Fernando Aramburu. Ja han passat mesos des que el vaig acabar i encara se'm posa la pell de gallina tot recordant el que vaig sentir llegint-lo. També voldria incloure aquí Argelagues, de Gemma Ruiz.

- He abandonat: De tot cor, d'Andreu Martin; l'he deixat amb tota la pena del món, m'agrada molt aquest autor però no aquesta novel·la, la trama no m'ha enganxat. També vaig deixar, segurament per no haver escollit el millor moment per llegir-lo El professor d'història, de Joan F. Mira.

- No hauria d'haver llegit: tot el que he llegit ha valgut la pena, tant el que m'ha agradat com el que no, inclús aquells que no he acabat.

- He rigut amb: cap dels llibres que he llegit; totes les meves lectures d'aquest any han estat molt serioses, excepte De tot cor, que és una mica desvergonyida. O potser Gato enamorado, la primera part del llibre sobretot.

- He descobert: Rosa Ribas, de qui l'any passat ja havia llegit El gran frío, que va escriure a mitges amb Sabine Hoffman, i aquest any Pensión Leonardo; m'agrada molt el seu estil. També podria incloure aquí Recordarán tu nombre, de Lorenzo Silva, no per l'autor, de qui he llegit moltes coses, sinó pel protagonista del llibre, el general de la Guàrdia Civil Aranguren, destinat a Barcelona quan va esclatar la Guerra Civil, que es va mantenir fidel a la República durant tota la guerra i que va acabar pagant-ho amb la seva vida. També Manuel Vázquez Montalbán amb Los mares del sur; ja tocava descobrir-ho, no?

- M'ha decebut: El festí de Babette, d'Isak Dinesen, de qui havia llegit molt bones crítiques, però a mi ni fu ni fa.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: En ausencia de Blanca, d'Antonio Muñoz Molina. Crec que és un gran escriptor, però a vegades el trobo espès, em costa molt endinsar-m'hi. En lloc segur, de Wallace Stegner, que vaig començar però no en el moment adequat, hi tornaré.

I voldria acabar aquest resum amb una reflexió sobre una frase que vaig apuntar d'un dels llibres que precisament he llegit aquest any, Los mares del sur, pàgina 91: "Leer es un vicio solitario e inocente". Sí? Solitari? Molts compartim allò que llegim amb altres persones, a que sí bloggers? Innocent? Depèn d'allò que es llegeixi, només cal llegir 1984 o algun clàssic, com Benito Pérez Galdós en un dels seus Episodios Nacionales, La corte de Carlos IV, per veure que algunes lectures no tenen res d'innocent, sinó que més aviat poden resultar subversives tal i com està ara el panorama: "La gente de fuera ve a los ministros muy atareados y dándose aire de personas que hacen alguna cosa. Cualquiera creería que estos personajes cargados de galones y vanidad sirven para algo más que para cobrar enormes sueldos; pero no, nada de esto hay. No son más que ciegos instrumentos y maniquís que se mueven a impulsos de una fuerza que el público no ve". Per desgràcia, sembla que poques coses han canviat des de Carlos IV, més actual no pot ser.

Us destijo a tots que tingueu un molt feliç 2018 ple de profitoses lectures.