Incerta glòria

    A vegades em trobo sorpreses: un conegut em diu que està buidant el pis de l'avi, que tristament ha mort no fa gaire, i com que sap que m'agraden els llibres em proposa passar i mirar per si alguna cosa m'interessa, ja saps, són llibres vells i havíem pensat llençar-ho tot a la brossa, però tu que hi entens (...) igual trobes alguna cosa interessant. I vet aquí que trobo aquesta joia, que a més ve signada per l'autor, dedicada a l'avi del meu conegut. I jo que me l'emporto a casa tota feliç, però veient la considerable allargada del totxo, més de nou-centes pàgines, per no parlar de la petita lletra que l'acompanya, m'ho penso i repenso fins que trobo el moment per començar-lo.

 Aquesta quarta edició consta de quatre parts, amb tres narradors, tots ells amics. En la primera és en Lluís, advocat i aspirant a notari, qui explica les seves vivències en el front d'Aragó des que marxa de Barcelona per incorporar-se a l'exèrcit republicà. La segona part són les cartes que escriu la Trini, parella d'en Lluís, a en Juli Soleràs, amic comú de tots dos. La tercera i quarta part estan narrades per en Cruells, seminarista durant la guerra, company d'en Lluís i d'en Soleràs en el front d'Aragó, ara ja vicari un cop acabada la guerra.

   Incerta glòria és un llibre difícil a estones, al menys ho ha sigut per mi, en canvi d'altres he gaudit de la lectura, en altres moments m'ha emocionat. He quedat sorpresa per la frescura i naturalitat d'alguns dels diàlegs, que esperava més seriosos, així com m'ha xocat molt el personatge d'en Soleràs, divertit, extravagant, visionari, contradictori. La segona part és la que més m'ha entendrit, les emocionants cartes de la Trini a en Soleràs, on parla de la seva soledat a Barcelona, de com ha canviat la ciutat des que van marxar els soldats, de les revoltes anarquistes, de la fam i els bombardejos, de la cura que té del petit Ramonet, fill d'ella i d'en Lluís. La tercera i quarta parts, on en Cruells és el narrador, comprenen des que comparteix la guerra amb en Lluís i en Soleràs, la dispersió de les tropes un cop caigut el front d'Aragó, la fi de la guerra fins acabar quan en Cruells ja és gran i fa una reflexió sobre tot el que han viscut.

   Com ja he dit, no és una novel·la fàcil, els llargs diàlegs, quasi monòlegs, d'alguns personatges són difícils de seguir, sí molt recomanable per no dir imprescindible, la he trobat molt realista i que dona un punt de vista de tres persones diferents que tenen en comú formar part dels vençuts.