De tot cor

  Tiaguín Moltó, periodista de la premsa del cor, és assassinat a casa seva. Molta gent el volia perdre de vista, era un periodista sense escrúpols que posseïa molta informació privilegiada i compromesa, no només del món de la premsa del cor sinó també de polítics. Últimament Tiaguín no passava per un bon moment, s'havia engreixat, bevia sense control, no tenia diners ni feina estable. El grup d'Homicidis de la policia s'encarregarà d'investigar el cas, havent d'interrogar personatges de tot tipus com toreros, folclòriques, periodistes i tot de personatges que habitualment desfilen pels programes del cor.

    Andreu Martin crea en aquesta novel·la una paròdia dels programes de tele-escombraries que s'emeten a alguns canals de televisió, on són tan protagonistes els convidats com els presentadors, on no hi ha escrúpols a l'hora de mostrar la cara més íntima dels convidats, tot fent-los posar en ridícul davant de l'audiència, tot sigui per augmentar la quota de pantalla. Només cal veure el nom d'alguns dels personatges per fer-se una idea de com els ha creat Martin: Aurorita Linares, actriu cocaïnòmana, la presentadora Alma Cortinas del programa Con toda el Alma, la bailora Juana de Dios, etc.

    De tot cor és un llibre escrit en un format diferent, són dues novel·les que narren el mateix cas, alternant-se capítols d'una i l'altra, molt ben escrita com no podia ser d'una altra manera en tractar-se d'Andreu Martin. Però no l'he acabat: no m'ha enganxat, segurament perquè no veig mai programes del cor, no m'interessen en absolut ni m'atreu gens aquest món.