La muerte viene de lejos

    Segon cas de la jutgessa Mariana de Marco en el nou destí que ocupa, una ciutat més gran però provinciana, a la cornisa cantàbrica. Carmen, amiga de Mariana, l'insta a reobrir un cas, la mort accidental intoxicat per gas dos anys enrere d'un vell garrepa. El nebot del vell, Rafael Castro, que va heretar la seva fortuna, és sospitós, segons la Carmen d'haver matat el seu tiet, i ara manté una relació sentimental amb la neboda de la Carmen. La solitària maduresa de Mariana toparà amb l'atractiu de Rafael Castro, un home de món i sense escrúpols.

   Les primeres pàgines prometien molt, però la manca d'acció, la lentitud amb què es desenvolupa el cas, i algun personatge poc consistent han fet que aquesta lectura se m'hagi fet avorrida. Fa temps havia llegit No acosen al asesino, primer cas de Mariana de Marco, i no recordava gens ni mica si m'havia agradat o no, perquè si ho hagués recordat segurament no hauria escollit per llegir aquest llibre. I encara n'hi ha més, sis novel·les de la jutgessa, la qual cosa em fa pensar que potser a molta altra gent sí que li agrada aquesta sèrie.

 

Jane Eyre

    Després de dues lectures fallides per no ser escollides en el moment adequat, m'ho he rumiat durant uns quants dies per no tornar a caure en el mateix error, i després de donar voltes per la biblioteca i per casa he acabat amb un clàssic d'aquells que sempre estan a la llista de pendents però trigan a caure. I com que vaig una mica a contracorrent, no ha estat una novel·la negra, un dels meus gèneres favorits i tot just acabada la setmana de novel·la negra a Barcelona, sinó literatura anglesa de pes. 

   Jane Eyre és la història d'una òrfena maltractada per la família que l'acull i que acaba en una escola per a nenes pobres. Passen els anys i ja adulta troba feina com a institutriu en la mansió del senyor Rochester, del qual s'enamora, i ell d'ella, però el seu futur com a parella està condicionat per un terrible secret que s'amaga entre les parets de Thornfield Hall.

   Està classificada com una novel·la romàntica i ho és, però no és només això, sinó que també és un al·legat a favor de les dones i la seva capacitat d'escollir el seu destí i de ser independents. També de la igualtat entre els nobles i les classes més humils, clarament parla de persones intel·ligents i nobles d'esperit en totes les escales socials. Destacaria també la capacitat d'observació de la protagonista, com descriu les persones que l'envolten, en les llargues vetllades de la mansió amb els nobles locals.

   Potser la part que menys m'ha agradat és cap el final, on condiciona el seu futur a la voluntat de Déu, tot i que puc arribar a entendre la importància de la religió en aquella època.

   Tot i això, ha estat una lectura molt plaent, o potser hauria de dir pleasant...

Inacabat: Esperando un respiro

    Ja feia temps que el veia per la biblioteca, i tot i que no és cap novetat i que existeix una pel·lícula que no he vist, al final vaig decidir agafar aquesta exitosa novel·la de Terry McMillan, però un cop més, no ha estat una decisió encertada, i em dol dir-ho.

   Esperando un respiro explica l'amistat entre quatre dones afroamericanes, cadascuna amb els seus problemes afectius i personals. Esperan el príncep blau i el que troben són homes egoistes que no les entenen ni són capaços de fer-les felices. Haig de dir que no és un llibre dolent ni molt menys, és entretingut i a estones divertit, ben bé com si estigués veient una sèrie americana. En el moment de la seva publicació (any 2000) va ser un gran èxit de vendes i la pel·lícula va comptar amb la interpretació de Whitney Houston, però l'he deixat a la meitat, no m'he enganxat, l'arrosegava d'un lloc a l'altre i no trobava el moment de seguir amb la lectura, per tant millor deixar-ho per una altra ocasió.

   Amb la llista tan llarga de llibres pendents de llegir i no l'encerto.