Un policia andorrà, trist i abatut per la mort en accident de la seva dona, investiga l'aparició del cadàver d'una jove en un abocador de runa proper a La Seu d'Urgell, on descarreguen només camions provinents d'Andorra. Tancat en si mateix, Andreu Boix intenta refer la seva vida sense gaire entusiasme, mentre ajudat per companys i amics tira endavant la investigació que el portarà a un retrobament que no hagués imaginat mai, la neu va caient després de tres anys dolents i l'Andreu s'ha d'enfrontar als seus fantasmes personals.
Aquesta novel·la va rebre el premi Carlemany l'any 2006, i crec que és un cas estrany en què el premi és ben merescut i jo li hauria donat algun altre més. És magnífica la descripció de la història i la societat andorrana que fa Albert Villaró, d'aquest país tan petit, tan proper i moltes vegades poc conegut, com també ho és la creació del personatge d'Andreu Boix.
Un altre cop ha anat a parar a les meves mans una novel·la negra en una visita a la biblioteca, sembla que m'esperen, i espero que aviat tinguin disponible L'escala del dolor, continuació de Blau de Prússia, haig de dir que ha estat una petita gran troballa, així com una lliçó de vocabulari andorrà:
| posobra | ||
[de posar (en imperatiu) i obra, és a dir, 'deixa l'obra' per començar a descansar] | ||
f Vigília d'una festa. | ||
Tinc la novel·la pendent!!!
ResponEliminaEn parles molt bé. Encara no l'he trobat a la biblioteca i tinc moltes ganes de llegir-la. Jo vaig començar per "L'escala del dolor" que és una nova investigació de l'Andreu Boix, crec que també et pot agradar. Em va sopendre descobrir l'Andorra vista pels andorrans.
Em sembla que es publicarà una tercera part, però no sé quan.
A mi m'agradat moltíssim, però és que jo sóc una entusiasta de la novel·la negra, i en aquesta he trobat una manera diferent d'escriure que a la vegada és molt propera, tant pel contingut com pels personatges. Troba-li un forat, que val la pena, i més si ja has llegit "L'escala del dolor".
Elimina