dimarts, 6 de març del 2012

Gràcies per la propina

    De les Terres de l'Ebre de Primavera, estiu, etcètera, cap a València, a llegir en el seu català, tan particular que per alguns no és català, sinó valencià. Per mi tot és el mateix, ho entenc i m'agrada, no entraré en discussions lingüístiques sense sentit.

    Ferran explica la història de la seva infantesa i joventut, al costat del seu germà Pepín, amb la seva atípica família en els anys seixanta: sense conéixer el seu pare, que va morir jove, conviuen amb una mare que no ha superat la mort del seu marit, i amb l'avi i els dos tiets, dos exemplars molt humans i peculiars. El tiet Tomàs és divertit, irreverent i provocador en uns temps que no convidaven a la llibertat d'expressió; ell és el veritable protagonista de la novel·la. El tiet Ramonet és casolà, cuida l'avi malalt, té cura dels petits horts de la família, cuina i neteja la casa. Tota la narració transcorre dins una València seixantera i festiva, amb els costums típics de les gents senzilles, com el cinema i el ball, i d'altres no tant , com els puticlubs i els baretos, que molts cops fan de família de persones solitàries i marginals.

    La lectura d'aquest llibre, que va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l'any 1994, ha estat entretinguda i agradable. De Ferran Torrent n'he llegit molt bones crítiques, per això he triat aquesta novel·la, molts consideren la millor obra fins ara d'en Torrent.

2 comentaris:

  1. És bo de saber. Fa temps que tinc ganes de tornar a llegir Torrent, però vaig sentir que l'últim llibre que ha fet no és del tot del seu estil, i em va fer enrere. Pel que escrius d'aquest, sembla Torrent 100%, així que potser faré un pensament. És d'aquests que veus molts cops per tot arreu i no t'acabes de decidir, així que una empenteta així sempre va bé.

    ResponElimina
  2. Xexu, és un llibre curt i fàcil de llegir, crec que val la pena dedicar-li uns dies, a mi m'ha deixat un bon record.

    ResponElimina