De les Terres de l'Ebre de Primavera, estiu, etcètera, cap a València, a llegir en el seu català, tan particular que per alguns no és català, sinó valencià. Per mi tot és el mateix, ho entenc i m'agrada, no entraré en discussions lingüístiques sense sentit.
Ferran explica la història de la seva infantesa i joventut, al costat del seu germà Pepín, amb la seva atípica família en els anys seixanta: sense conéixer el seu pare, que va morir jove, conviuen amb una mare que no ha superat la mort del seu marit, i amb l'avi i els dos tiets, dos exemplars molt humans i peculiars. El tiet Tomàs és divertit, irreverent i provocador en uns temps que no convidaven a la llibertat d'expressió; ell és el veritable protagonista de la novel·la. El tiet Ramonet és casolà, cuida l'avi malalt, té cura dels petits horts de la família, cuina i neteja la casa. Tota la narració transcorre dins una València seixantera i festiva, amb els costums típics de les gents senzilles, com el cinema i el ball, i d'altres no tant , com els puticlubs i els baretos, que molts cops fan de família de persones solitàries i marginals.
La lectura d'aquest llibre, que va guanyar el Premi Sant Jordi de Novel·la l'any 1994, ha estat entretinguda i agradable. De Ferran Torrent n'he llegit molt bones crítiques, per això he triat aquesta novel·la, molts consideren la millor obra fins ara d'en Torrent.
És bo de saber. Fa temps que tinc ganes de tornar a llegir Torrent, però vaig sentir que l'últim llibre que ha fet no és del tot del seu estil, i em va fer enrere. Pel que escrius d'aquest, sembla Torrent 100%, així que potser faré un pensament. És d'aquests que veus molts cops per tot arreu i no t'acabes de decidir, així que una empenteta així sempre va bé.
ResponEliminaXexu, és un llibre curt i fàcil de llegir, crec que val la pena dedicar-li uns dies, a mi m'ha deixat un bon record.
ResponElimina