El nedador

 

  En un calorós dia d'estiu en Neddie Merriel decideix travessar el comptat on viu nedant, passant per les cases dels veïns, ja que tots comparteixen un rierol d'aigües verdes que travessa les seves finques, on molts d'ells s'han fet piscines. Fins aquí tot normal, fins que en Neddie va trobant situacions una mica estranyes que no acaba ben bé d'entendre. 

  Aquest és el primer minirelat d'aquest llibret. En el segon relat, La ràdio enorme, trobem un jove matrimoni que tenen una ràdio que els permet escoltar les converses dels veïns.

  El dos relats són molt curts i una mica surrealistes pel meu gust, però van bé per llegir en una estoneta en el transport públic.

Petita crònica d'un professor a secundària

   

  Aquest llibre el va escriure Toni Sala l'any 2001 basant-se en la seva pròpia experiència com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de secundària. Tot i que és ficció evidentment es basa en fets reals que ha anat adquirint durant els anys que ha exercit com a professor. És un llibre curt que es llegeix en un parell d'estones, on recull anècdotes, encontres i desencontres amb els companys i també amb els alumnes, la incertesa educativa amb el nou sistema basat en crèdits i els altres canvis que es van produir en aquells anys.

  És un llibre entretingut, també té l'avantatge que Toni Sala escriu molt bé. El que sí que m'ha quedat clar és que estic molt contenta de no haver-me dedicat a l'ensenyament.

Un negre amb un saxo

   Hèctor Barrera és un periodista de successos, antic campió de boxa, que es troba amb una denúncia judicial que li ha posat un empresari de la prostitució conegut com Sandokan, arran d'un article publicat per l'Hèctor en el diari on treballa. Però l'Hèctor no té por, només vol que li treguin de sobre la denúncia i continuar amb la seva feina. Per això compta amb l'ajuda de personatges dels baixos fons valencians, tan peculiars com els seus noms: el Trilita, el Butxana o el Penjoll. Tots ells passaran pels baixos fons valencians, amb diferents clubs de prostitució on algunes de les dones que hi treballen estan enganxades a l'heroïna que les hi proporcionen els seus caps.

  Vaig comprar aquest petit llibre en una botiga de segona mà, atreta per l'autor, he llegit algunes novel·les de Ferran Torrent que m'han agradat. Sobre aquesta en concret puc dir que és la que menys m'ha agradat, tot i que llegir en valencià ha estat un plaer, potser el que més m'ha agradat són els diàlegs dels diferents personatges. Com a punt positiu, a part de l'idioma, és llegeix ràpid i és entretinguda.

El joc del silenci

 

  La Carla i el Jan s'han instal·lat fa un temps amb la seva filla Valèria a Arcavell, un petit poble del Pirineu entre La Seu d'Urgell i Andorra. Han marxat des de Barcelona on el lloguer en el seu barri està pels núvols. El Jan ha pogut parlar amb la seva empresa per fer teletreball i la Carla ha canviat de feina per poder permetre-s'ho també, tot i guanyar menys diners, però tots dos coincideixen en haver guanyat qualitat de vida. Però alguna cosa estranya està passant amb la petita Valèria, de set anys: ha començat a parlar d'un amic imaginari mentre a la casa on viuen algunes coses desapareixen o canvien de lloc sobtadament. Els pares comencen a angoixar-se en no poder entendre què està passant mentre el comportament de la Valèria es va alterant per moments a causa, sembla ser, del seu "amic".

  En aquesta novel·la de Gil Pratsobrerroca res del que sembla ser al començament acaba sent el que passa, el llibre comença amb la desaparació sobtada de la Valèria, i mentre es porta a terme la recerca de la nena, alternant diferents temps del passat amb el present, s'anirà desvetllant poc a poc una trama trepidant on res acaba sent el que al principi era. Molt recomanable.

Querido librero

   

  Aline és una jove actriu de teatre d'origen espanyol que viu a París. Mentre fa una recerca de llibres de Lorca per adaptar-los al teatre, entra en contacte amb un llibreter de segona mà de Còrdoba, la seva ciutat natal. A partir d'aquí comença una relació epistolar que durarà molts anys. Dècades després, Helena, filla del llibreter, trobarà les cartes que es van escriure, tot just quan el vell llibreter desapareix.

  He llegit aquest llibre perquè m'agraden els llibres que parles de llibres, biblioteques i llibreries, i tot just l'acaben de publicar. M'ha agradat, però menys del que esperava, potser m'havia fet unes expectatives altes tenint en compte que l'argument pintava bé. I si ha estat així és perquè la manera en què està escrit, l'estil de les cartes que s'intercanvien els protagonistes no m'ha acabat de fer el pes i a estones m'he perdut una mica. Sí que és cert que la idea de la novel·la és molt bona, el llibreter Alberto és un personatge molt tendre a qui se li acaba agafant carinyo. Però l'estira i arronsa que porten els dos protagonistes al llarg de tants anys a estones se m'ha fet una mica forçat. Tot i això, és una bona lectura i potser aquestes petites pegues que li he trobat només són una percepció meva.

Estremida memòria

     Jesús Moncada fa una descripció dels terribles fets ocorreguts a Mequinensa durant l'estiu de 1877, quan un recaptador d'impostos i dos guàrdies civils que l'acompanyaven van ser assassinats per robar-los quan es dirigien a Casp. Pràcticament tota la població té un paper en aquesta narració, des dels directament implicats com els seus familiars, els veïns, rics i pobres, tots participen d'una manera o una altra en els capítols d'aquesta novel·la, que Moncada escriu amb l'ajuda indirecta de l'Arnau, un senyor gran que li va escrivint cartes amb els records que té ell del que li va explicar el seu avi Ulisses.

  Val a dir que recomanaria a tothom que llegeixi aquest llibre que faci com he fet jo seguint també una recomanació d'un lector: feu-vos un esquema dels múltiples personatges que surten, la meva memòria ja no té capacitat per retenir tal quantitat de personatges i la relació entre ells, diria que tots els habitants de Mequinensa tenen un paper per petit que sigui en aquesta novel·la. També va bé tenir a mà un diccionari per cercar el significat de paraules i expressions que els urbanites no coneixem però que podem gaudir i aprendre.

La asistenta

   

  La Millie és una jove que ha passat uns anys a la presó, fa poc que n'ha sortit en llibertat condicional i busca feina, de fet la seva situació és desesperada: no té on viure i fa dies que dorm en el cotxe. A la Millie se li presenta una gran oportunitat: treballar de minyona en una preciosa casa, on haurà d'atendre el matrimoni propietari, la Nina i l'Andrew, i la filla Cecelia. De seguida accepta l'oferta atesa la seva situació actual, tot i que hi ha alguna cosa que no li agrada: ha de dormir a les golfes de la casa, en una petita cambra que gairebé no té llum i on el pany de la porta només es pot tancar per fora. Ben aviat la Millie veurà que aquesta no és l'única pega d'aquesta feina: la Nina és una dona amb un caràcter complicat, deixa les coses tirades per qualsevol lloc de la casa, s'emprenya ràpidament amb coses que no són importants, de fet sembla que el seu cap no funciona gaire bé.

  Aquesta novel·la ha estat un èxit de vendes, de fet l'autora, Freida McFadden ha seguit escrivint tota una sèrie que comença amb aquest llibre. A mi en principi no em cridava gens l'atenció, però m'han deixat el llibre i he pensat que era una bona opció per llegir en un moment en què buscava una lectura ràpida i lleugera. De fet, crec que he escolllit el moment personal oportú,, si l'hagués llegit en un altre moment la meva opinió hauria estat pitjor: és un best-seller de manual, pensat per persones que no llegeixen gaire i són més de sèries de tv, aquesta és la meva humil opinió. Això no vol dir que no hagi trobar la lectura ràpida i entretinguda, però no m'ha aportat res i no seguiré llegint cap llibre de la sèrie. Per passar l'estona i gràcies.