L'abominable crim de l'Alsina Graells

    Durant el trajecte entre Barcelona i Lleida el diputat Feliciano Morán, del Partit Espanyol del Nacionalisme Autèntic, és assassinat en l'última fila de seients. Casualment, un dels viatgers és l'inspector dels Mossos d'Esquadra Sergi Massanés, que fa aturar l'autocar a les Borges Blanques per tal d'esclarir els fets. Tots els viatgers són sospitosos, i en Massanés no ho tindrà fàcil per dur a terme la investigació, amb una policia autonòmica a mig desplegament en un territori on la Guàrdia Civil intenta sense èxit no perdre terreny.
    En alguns llocs he trobat aquesta novel·la classificada com a literatura juvenil, no la qualificaria com a tal, encara que tampoc la definiria exactament com a novel·la negra, ja que resulta tot sovint bastant còmica, irònica i amb un toc de quotidianitat força realista.
    Deu fer uns tretze o catorze anys que la vaig llegir i en guardava un bon record, i quan va aparèixer sota la pols de la meva biblioteca vaig pensar que no seria mala idea tornar-la a llegir, com així ha estat.

Las siete cajas

    No acostumo a llegir no ficció, però comentaris de companys de feina em van obrir la curiositat i em vaig decidir a llegir aquest llibre, escrit per Dory Sontheimer, nascuda a Barcelona, educada en la fe catòlica i d'origen alemany.
    Arran de la mort de la seva mare, la Dory troba a les golfes de casa set caixes que contenen un munt de cartes antigues, cartes que són tot un document històric i que trasbalsen profundament la Dory en conèixer l'origen de la seva família i el trist i cruel destí que van patir molts d'ells.
    Els pares de la Dory es van conèixer a Barcelona, on tots dos residien, enviats per les seves famílies fora d'una Alemanya on Hitler comença a ofegar lentament la vida dels seus ciutadans jueus. Ells van ser afortunats en poder fugir del nazisme, i mitjançant la lectura de les cartes la Dory va esbrinant poc a poc les històries d'avis, cosins, tiets, pares i germans perseguits, maltractats i assassinats per un règim intolerant, racista i cruel fins a límits insospitats com va ser el nazisme.
    Val la pena llegir un relat real i colpidor com aquest per no oblidar l'Holocaust i les seves terribles conseqüències, el genocidi programat de tantíssimes persones innocents condemnades només pel seu origen i la seva religió.
    Dory Sontheimer va ser entrevistada per TV3: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telenoticies/Las-siete-cajas-Dory-Sontheimer/video/5174991/

Els ulls grocs dels cocodrils

    La Josephine, experta en història medieval, viu una existència relativament plàcida als seus quaranta anys, amb dues filles adolescents i l'única ombra d'un marit que porta un temps a l'atur. L'Antoine, el marit, ocupa tot el seu temps en cuidar les plantes, llegir el diari, jugar als escacs amb si mateix i seduir la perruquera del barri. 

    El drama comença quan la Josephine descobreix l'afer del seu marit. Llavors s'adona de la fragilitat del seu petit món i s'haurà d'enfrontar tota sola a la vida: se sent lletja, grassa, envellida, bleda i incapaç de tirar endavant sola, sobretot en comparar-se a la seva germana Iris, bella, ociosa i feliçment casada amb un home d'èxit. A més, ha de suportat el menyspreu de la seva rígida mare i l'obstinada rebel·lia de la seva filla gran, que la culpa de la seva penosa situació.

    Tot i que la Josephine és la protagonista, tots els personatges que l'envolten, la majoria femenins, tenen un gran pes en aquesta novel·la de Katherine Pancol, entretinguda i de fàcil lectura de quasi sis-centes pàgines en edició de butxaca, i que forma part d'una trilogia formada per El vals de les tortugues i Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, i que tracta principalment de la recerca de la felicitat.

    No m'agrada gaire llegir moltes opinions sobre un llibre abans de llegir-lo perquè anar amb una idea preconcebuda pot fer que no s'assoleixin les expectatives creades, ja m'ha passat més d'un cop, és per això que fins que no l'he acabat no he sabut que fins i tot hi ha una pel·lícula. 
    Un altre cop he caigut de quatre grapes en una trilogia, però els altres dos llibres els deixo per més endavant, si és que els arribo a llegir, i no perquè no m'hagi agradat, sinó perquè ara em ve de gust alguna cosa una mica diferent.

Ofrenda a la tormenta

     En l'última entrega de la trilogia del Baztán, la inspectora Amaia Salazar s'haurà d'enfrontar aquest cop a un estrany cas, la mort d'una petita aparentment per mort súbita. Però l'actitud del pare, que intenta endur-se el cadàver de la nena del tanatori, fa que s'investigui el cas a fons, tot descobrint en l'autòpsia que la nena ha estat asfixiada. L'àvia de la nena sosté que l'ha mort Inguma, ésser mitològic que absorbeix l'alè dels nens quan dormen. 

    L'Amaia no està tranquil·la, els malsons la continuen torturant i no creu que la seva mare hagi mort, tot i que tots els indicis així ho indiquen, només el seu company Jonan entén el seu neguit.

    L'acció continua trepidant en aquesta tercera part de la trilogia, enganxa força, tant o més que les altres. La trama és original i la majoria de personatges ben treballats, però no tot és perfecte. James, el marit d'Amaia, és completament inversemblant i anodí. L'investigador Dupree trontolla, i la tia Engrasi perd la força i el pes que havia tingut en els altres llibres. Tanmateix Flora, la germana d'Amaia, esdevé un personatge molt més creïble i humà. 
    A més, plou durant tot el temps (realment plou tant a Pamplona i Elizondo durant l'hivern?). 

    Malgrat aquestes pegues i altres que no es poden dir per no desvetllar massa, m'ho he passat molt bé amb aquest llibre i els anteriors, li haig de reconèixer a l'autora el bon treball fet en recollir la mitologia de la vall del Baztán, descriure l'ambient esotèric dels seus boscos i la creació d'uns personatges femenins d'una societat governada per dones fortes que sempre fan "el que cal fer".

El umbral de la eternidad

    Abans de començar a escriure aquesta ressenya he rellegit la que vaig fer sobre L'hivern del món, i he llegit que tot i haver-me agradat molt, la part política és la que se'm va fer més feixuga.
    Ara haig de dir que tot el llibre se m'ha fet feixuc, molt feixuc, fins i tot m'he plantejat deixar-ho, però és l'últim de la trilogia i me l'han regalat, per tant he fet un esforç i l'he acabat. 
    Continua la història de les famílies amb què va començar La caiguda dels gegants, cadascuna d'ella amb el seu entorn: l'Amèrica dels Kennedy, la Unió Soviètica, els dos Berlin i el Regne Unit. La construcció del mur de Berlin, la Guerra Freda, el comunisme soviètic repressiu, el racisme als Estats Units als anys 60... Sobredosi política i personatges que han perdut la seva naturalitat per convertir-se en personatges de folletín. El principi és bastant acceptable, però una mica abans de la meitat ja m'havia perdut en el maremàgnum de personatges polítics, sort que com ja tinc un quants anys molts dels noms els conec.

Dies de frontera

    Seguir els blocs de gent que llegeix permet conèixer llibres que potser no llegiria, per desconeixement, per manca d'accessibilitat o per qualsevol altre motiu. Això permet també que els blocaires lectors acabem fent llistes interminables de llibres que voldríem llegir i que s'afegeixen a la nostra pròpia llista de lectura.
    Un dels blocs que segueixo és el d'en Xexu (llibresipunt.blogspot.com), i tot i que no coincidim gaire en gustos a vegades llegeix llibres que són molt del "meu estil", com ha succeït en aquest cas. A més, en l'última visita a la biblioteca, vés per on, estava disponible.
    En Pau i la Teresa són una parella que volta els quaranta i Dies de frontera és la narració de les seves vides, infantesa, adolescència, vida adulta, fins que un dia es troben i comença la seva història en comú, una història que no té res d'especial, que podria ser la de qualsevol parella d'amics, coneguts o veïns, de tan senzilla i quotidiana que és. La narració també ho és, amb un subtil sentit de l'humor i tocs d'actualitat, tot en el peculiar entorn de La Jonquera i els pobles fronterers.
    Aquí hi ha una entrevista amb l'autor: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Vicenc-Pages-Dies-de-frontera/video/5019731/

Los amantes de Hiroshima

    En una casa abandonada prop de l'aeroport apareixen dos cadàvers abraçats, envoltats amb unes estranyes pintures i amb un feix de diners. Fa anys que hi són, ningú no els havia trobat fins ara. La policia pensa que poden ser una parella jove desapareguda fa set anys. 
    L'inspector Héctor Salgado s'encarregarà de la investigació, acompanyat dels agents Leire Castro i el jove Roger Fort. Mentrestant, la desaparició de l'exdona d'Héctor continua ben present, la investigació no s'atura, tot això en una Barcelona primaveral i més optimista que en les anteriors entregues.
    Per fi arriba la resolució de la desaparició de Ruth! M'ho he passat molt bé llegint les tres novel·les de l'inspector Salgado, tot i que després de la segona m'havia indignat una mica no saber encara que passaria amb aquest cas, he hagut d'esperar més d'un any fins el final. Per això recomano a qui les vulgui llegir que comenci per la primera si vol entrendre les següents, i que ja pot començar quan vulgui per poder llegir les tres seguides: El verano de los juguetes muertos, Los buenos suicidas i Los amantes de Hiroshima, una trilogia d'allò més entretinguda pels amants de la novel·la negra.
    I si algú vol llegir el primer capítol de qualsevol dels tres llibres ho pot trobar en la web de l'autor: http://tonihill.es/sitio_oficial/