He llegit un parell de llibres de Miquel Martín i Serra, tots dos m'han agradat molt: La drecera i Guanyaràs una mar llisa, sobretot aquest últim em va encantar. És per això que quan vaig veure que publicava un nou llibre vaig anar directa a la meva llibreria de capçalera a comprar-lo, tot i que savia per endavant que no és el tipus de llibre que acostumo a llegir i que m'agrada.
Proses reposades és com un diari molt personal, petites lectures que semblen pensaments de l'autor transcrits, que parlen sobretot de la seva terra, l'Empordà, de records de la seva infantesa, de passejades, de menjars, de maneres de parlar, i també d'escriptors que o bé són empordanesos o bé han passat llargues temporades allà.
I, tal i com esperava, m'ha agradat perquè l'autor escriu molt bé, però per altra banda és un llibre que poca empremta em deixa, és com si hagués estat parlant, o més aviat escoltant, un conegut que m'explica la seva vida durant una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada