dimecres, 31 de desembre del 2025

Resum lectures 2025

  Com cada any, és hora de fer balanç de les lectures de 2025, algunes d'elles resumides en la foto que proporciona l'aplicació Goodreads. Algunes de les lectures d'aquest any, com l'any passat, han estat fetes per participar en el repte lector de la Biblioteca Sud de Sabadell, que he pogut completar i que sempre proporciona idees per sortir de la zona de confort. A grans trets, el resum és aquest:

- M'han agradat molt: El crimen de Malladas, de Luis Roso, un autor extremeny que vaig descobrir el 2024, i que parla d'un cas real succeït a principis del segle XX; La casa de les tres xemeneies, d'Andreu Claret, un retrat d'un barri i una època, els anys seixanta a Barcelona; Fracàs, d'Aurora Bertrana, una autora que tenia pendent fa temps i que m'ha entusiasmat amb aquest llibre de la col·lecció Petits Plaers de Viena.

- Clàssics que he llegit: Estremida memòria, de Jesús Moncada, per mi aquest autor és ja un clàssic; Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, relectura dels temps de l'institut.

- M'ha emocionat: Només terra, només pluja, només fang, de Montse Albets, novetat d'aquest 2025.

- He abandonat: Un home que se'n va, de Vicenç Villatoro, la història del seu avi, interessant però repetitiu.

- No hauria d'haver llegit: aquesta categoria m'ha quedat buida aquest any, bona senyal.

- He descobert: El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca, una novetat que va arribar a les meves mans per casualitat i que ha estat una molt bona lectura; La vida del llibreter A. J. Fikry, què tindran els llibres que parlen de llibres i llibreters que sempre agraden; Una palabra tuya, d'Elvira Lindo, comprat en una botiga de segona mà, m'ha sorprès gratament; El fil invisible, de Gemma Lienas, un altre llibre de segona mà.

- M'han decebut: El enigma de la habitación 622, de Joël Dicker, després d'aquesta lectura em queda clar que és difícil que torni a llegir Dicker; Un estiu per estimar, d'Ester Invernon, no m'acaba d'agradar com escriu tot i que les premises són bones. La asistenta, de Freida McFadden, per passar l'estona i gràcies, no seguiré llegint-la.

- He tornat a la biblioteca sense llegir: Les closques, de Laia Viñas, és el segon cop que ho faig, això ha de ser una senyal; Una taca de sang, de Rosana Andreu, que he retornat per manca de temps per llegir-lo.

I per acabar voldria destacar Los nombres prestados, del desaparegut Alexis Ravelo, que feia temps que volia llegir i que no ha decebut; Tan lluny de casa, de Sergi Purcet, el meu apreciat Xexu de Llibres i punt!, uns relats curts que m'han agradat força; i Somiàvem una illa, de Roc Casagran, autor sabadellenc i guanyador aquest any del Premi Sant Jordi, ben merescut segons el meu parer.

Bon any i bones lectures!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada