La noia del vestit blau

 

 Després d'un cop sentimental i personal, la Martina es pren una petita temporada de reflexió fora de Barcelona i torna al seu petit poble de muntanya, a la casa familiar on sempre ha estiuejat. Tot just en arribar es troba que suposadament uns brètols han entrat al petit cementiri vell del poble i han profanat diverses tombes, deixant escampats pel terra ossos de diferents persones enterrades, entre elles la que al poble tothom coneix com la noia del vestit blau, una misteriosa noia que fa més de trenta anys va arribar al poble i poc després va ser trobada morta en caure per un pont. Suposadament aquesta mort va ser un suïcidi però mai no es va saber del cert quina va ser la causa de la mort i qui era aquesta noia, l'Olivia. La Martina decideix investigar pel seu compte qui era aquesta noia, i en fer-ho es trobarà amb diversos esdeveniments que sembla que vulguin entrebancar la seva investigació.

  Després de passar uns dies en què no trobava cap lectura que em vingués de gust llegir (i no serà per llibres acumulats a casa...) vaig anar a la biblioteca a la cerca d'aquesta novel·la, la segona de Laia Vilaseca, que va començar autopublicant-se i que actualment està tenint força èxit amb les seves novel·les de misteri. La noia del vestit blau ha estat una lectura agradable i interessant, narrada en primera persona, on la protagonista és una dona jove molt normal, la qual cosa vol dir gens perfecta, i que es desenvolupa en un entorn que pot resultar molt proper. Sense que m'hagi semblat excepcional, m'ho he passat bé, ha estat una lectura àgil i distreta, i em deixa amb ganes de llegir més coses de l'autora.

Antes de que lleguen las nubes

   Dos matrimonis amics acaben d'arribar a Ronda per visitar el famós pont; un d'ells està format pel conegut fiscal malageny Florián Vega i la seva dona, de nacionalitat sueca, i l'altra parella són suecs i amics de Marianne, la dona de Florián. El temps no els acompanya, està força ennovulat quan comencen l'excursió per fer fotos del pont, i decideixen tornar a l'hotel, però el Florián insisteix en continuar-ne, ja que segons ell, quan arribin al punt on volen fer fotos els núvols hauran desaparegut. Els tres amics fan camí de tornada, després d'unes hores comencen a preocupar-se atès que el Florián no torna, avisen a la policia i comencen a buscar-lo per la zona, de molt difícil accés, i finalment troben el seu cos en un barranc. L'inspector de la policia Héctor Correa serà l'encarregat d'investigar el succés, ja que els primers indicis apunten a que potser no ha sigut un accident.

  Quan arriba l'estiu intento buscar lectures lleugeres, tan pel contingut com per la mida, i aquesta edició de butxaca ha estat ideal per llegir tranquilament sense preses i sense escalfar el cap. De fet, no m'ha semblat res de l'altre mon, és una lectura fàcil i sense pretensions, tant en la forma de la narració com en la història en si, dubto que em deixi empremta ni que segueixi llegint la sèrie, aquesta novel·la és la primera de la sèrie Málaga de l'escriptora sueca Mari Jungstedt, el primer llibre que llegeixo d'aquesta autora, no està malament i serveix per passar l'estona.

El cor del balneari

   

 La Lola acaba d'arribar a Caldes de Montbui, amb la ferma voluntat de complir el que li va demanar la seva mare abans de morir: lliurar una capseta de música a l'Ignasi Ventura, propietari del balneari Ventura. El senyor Ignasi queda trasbalsat en veure la Lola, que s'assembla molt a la seva difunta mare, la Violeta, que va treballar al balneari quan eren joves tots dos. La Lola sempre havia viscut sola amb la seva mare, el seu pare aviat es va desentendre de la família i ara ella no té ningú, és per això que el senyor Ventura li ofereix quedar-se al balneari com a treballadora, tot ajudant el metge fent de banyadora dels clients que van a prendre les aigües per guarir-se de les seves malalties.

  Aquesta novel·la ha guanyat el premi Néstor Lujan de novel·la històrica, atès que no només narra la història personal de la Lola sinó que està encaixada en un lloc i uns fets històrics molt importants, com va ser la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República. Tots aquests esdeveniments històrics també coincideixen amb una època de forts canvis en el desenvolupament de la zona, atès que a Caldes de Montbui la població no només vivia dels balnearis, sinó també de la pedrera del Farell, d'on s'extreien les llambordes que van servir per urbanitzar els carrers de Barcelona i d'altres ciutats. 

  Haig de dir que m'ha agradat molt, es llegeix força ràpid, feia temps que no llegia novel·la històrica i aquesta l'he gaudit d'allò més.

  No fa gaire temps vaig passar per Caldes de Montbui per fer una caminada per l'històric camí de Foment, per on passaven els carros que portaven les llambordes des de la cantera fins a Caldes, una excursió amb rerefons històric molt recomanable, deixo aquí també un parell de fotos de l'entrada al camí de Foment i de la arxiconeguda Font del Lleó, que brolla amb aigua calenta.