Los ritos del agua

  L'inspector Unai López de Ayala, àlies Kraken, s'està recuperant de les seqüeles que li van quedar després de resoldre el cas dels crims rituals d'El silencio de la Ciudad Blanca. Poc a poc es va reincorporant a la feina, i encara no recuperat del tot es trobarà amb un crim que, un cop més, l'implica personalment, ja que la víctima és la seva primera nòvia, a qui feia molts anys que no veia i que apareix assassinada seguint un ritual celta: estava embarassada i l'han cremat, penjat i submegit en una caldera de l'Edat de Bronze. Unai haurà de retornar al seu passat, a la seva adolescència i a un estiu a Cantàbria que va compartir amb els seus companys de cuadrilla.

  Aquesta novel·la és la segona part de la Trilogia de la Ciudad Blanca, vaig llegir la primera part fa un any i ara he tornat a Vitòria amb la segona. I he tornat de veritat, aprofitant les vacances he passat uns dies a Vitòria i la província d'Àlava, ja que si alguna cosa bona vaig treure de la primera entrega de la trilogia van ser les ganes de conéixer millor el territori on succeeixen els crims d'aquesta saga. Ha estat interessant recórrer els escenaris de la novel·la, m'ha agradat més la visita turística que el llibre, de fet si no hagués estat per les vacances dubto que l'hagués llegit. I és que, com em va passar amb la primera part, no és una novel·la que m'hagi agradat molt, hi ha personatges que trobo poc creïbles, la trama és molt i molt rebuscada, la implicació personal del protagonista crec que li treu credibilitat a la investigació, algunes situacions les trobo massa forçades però li haig de reconéixer que es llegeix ràpid i que fa venir ganes de visitar els escenaris on passa l'acció. A part d'això, poca cosa més puc afegir.