divendres, 12 de març del 2021

El asesinato de Sócrates

   

 El segle V a.C. a Grècia va ser una època convulsa, de periodes de guerres, d'altres de pau tensa, invasions, lluites de poder, rivalitat extrema entre Atenes i Esparta. Molts personatges històrics formen part de tot aquest temps, noms tan coneguts com el propi Sòcrates, Perseo, Eurípides, Pericles, Platón... Amb aquesta novel·la de més de set-centes pàgines ens podem fer una idea de la vida quotidiana de l'època: com es preparaven els espartans des de ben petits per a ser grans soldats; com es pactaven els matrimonis i el paper de la dona en la societat; les lluites internes pel poder; les malalties com la pesta que assolaven ciutats sitiades; la preparació física dels homes per a participar en els Jocs Olímpics; fins i tot el que menjaven.  Així de descriptiva és El asesinato de Sócrates, que abasta des del 437 a.C., amb un jovenet Sòcrates, fins l'any de la seva mort, el 399 a.C. 

  Val a dir que no és una novel·la recomanable per a tothom, tot i que hagi estat finalista del Premi Planeta 2016, és un llibre molt llarg amb tal quantitat de personatges que de vegades he pensat que m'hauria d'haver fet un esquema. Sí que és cert que està escrit amb un llenguatge planer i fàcil de seguir amb capítols curts, si no fos per això dubto que hagués arribat ni a la meitat. S'ha de reconéixer el mèrit de l'autor, Marcos Chicot, no només pel fet de novel·lar uns fets històrics tan antics sinó per fer-los mínimament assequibles, sens dubte està molt ben documentat i molt ben narrat amb un format de novel·la.

  Per què he escollit aquest llibre que en condicions normals no hauria escollit? Me'l va recomanar un company de feina, em serveix pel repte que estic seguint (llibre basat en uns fets històrics), m'agrada llegir de tant en tant llibres d'història i crec que aquest és força autèntic. Això sí, m'ha costat Déu i ajuda acabar-ho.

4 comentaris:

  1. Fa un parell d'anys que me'l van regalar i encara és a la prestatgeria esperant... em fa molta mandra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va fer molta mandra quan vaig veure la quantitat de pàgines que tenia pel davant, i de fet si no fos pel repte de la biblioteca i la recomanació personal del company de feina no l'hagués llegit. També puc dir que no me'n penedeixo d'haver-ho fet.

      Elimina
  2. Ostres, pel títol me l'he imaginat rotllo Dan Brown o Matilde Asensi, veig que res a veure. No llegeixo gaire literatura històrica perquè em fa mandra, m'agraden les ubicacions més contemporànies, i em tira encara més enrere si dius que té moltes pàgines i li has posat un 3 (si haig de llegir fora de la meva zona de confort, que sigui com a mínim per un 4! :) ). No, no fa per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja no val la pena ni que t'ho pensis, és un bon llibre però ha de venir mooolt de gust.

      Elimina