
Les aventures de Sherlock Holmes, que vaig llegir no fa gaire, em va suposar un gran descobriment personal. Els relats narrats en primera persona pel seu inseparable acompanyant, el doctor Watson, són d'allò més distrets i sorprenents, tot i que a vegades pot resultar difícil situar-se en la realitat de l'època en què es desenvolupa l'acció per entendre les deduccions del detectiu més observador. Tots els relats són independents entre ells i no tenen ni tan sols ordre cronològic, una característica que habitualment no m'acaba d'agradar però que en aquest cas m'ha anat força bé, ja que no he tingut gaire temps per llegir i he anat despatxant cada relat en mitja hora lliure que he pogut arreplegar de tant en tant. Potser pel fet d'haver-lo llegit d'aquesta manera no m'ha acabat d'entusiasmar tant com el primer.
Sorprèn l'últim capítol, no crec que digui res que no se sàpiga, és l'enfrontament final entre el professor Moriarty i Holmes. Després hi ha un epíleg escrit per Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània i membre del Cercle Holmes, bastant interessant pels que, com jo, desconeixíem l'origen, recorregut i final del personatge.