El extraño verano de Tom Harvey

  Tom, saxofonista de jazz, es troba a Roma passant una bona estona amb la companyia d'una dona quan reb la trucada del seu amic Bob, de qui fa temps que no té notícies. Però no és un bon moment per agafar la trucada, i Tom pensa que si és important ja tornarà a trucar. Dos dies més tard, Tom s'assabenta que Bob ha mort en caure del balcó de casa seva, precissament uns minuts després d'haver trucat al Tom. Ràpidament es trasllada a la localitat italiana de Tremonte, on vivia Bob, per assistir a l'enterrament. Tot sembla indicar que la seva mort ha estat un accident, però hi ha estranyes circumstàncies que fan pensar a Tom que potser no ha estat així. Això li fa emprendre una investigació pel seu compte, parlant amb l'Elena, exdona de Tom i filla de Bob, l'escriptora Stelia Moon, veina i amiga de Bob, i altres persones que envoltaven Bob, antic fotoperiodista i fins a la seva mort pintor internacionalment reconegut.
  Feia setmanes que tenia aquesta edició de butxaca a la pila de llibres pendents de llegir, i quin millor moment per llegir-lo que a l'estiu, no? Hi ha llibres que a vegades em sembla que tenen una estació de l'any adequada per gaudir-los més. Per posar un exemple, si hagués de llegir Jane Austen o les germanes Bronte, ho faria a la tardor o l'hivern.
  Bé, i després d'aquest petit apunt de manies personals, El extraño verano de Tom Harvey m'ha servir per conéixer un escriptor de qui havia llegit molt bones referències però fins ara desconegut per mi, Mikel Santiago. Puc dir que no m'ha decebut gens, la intriga es manté fins l'últim moment, no es fa llarg malgrat les quasi 500 pàgines que té i la trama està molt ben elaborada. He començat per l'última novel·la que ha publicat però és molt probable que llegeixi les anteriors.