Pensión Leonardo

  Lali és una nena de dotze anys inquieta, intel·ligent i curiosa, que viu amb els pares i tres germans més a la Pensión Leonardo, el negoci familiar situat en un carrer del barri del Poble Sec. Al costat de la pensió hi ha el bar Comidas Luciano, amb qui comparteixen no només clients sinó també amistat. Tant el Luciano, que va perdre un peu a la guerra, com el cambrer Peret, a qui falta una mà, i el pare de la Lali, que va perdre un ull i va passar cinc anys a la presó, representen el bàndol dels perdedors, que en passar els anys de la derrota republicana han hagut de fer el cor fort i continuar amb les seves vides com bonament poden.

   Som al 1965, i no són dies fàcils per la Lali: la seva amiga Júlia ha trencat la seva amistat per relacionar-se més amb nenes de la seva condició social, les companyes de la seva escola, les teresianes. A més, a la Lali li negiteja la desconeixença de la seva pròpia família: els seus pares mai parlen del passat, d'abans del seu matrimoni ni de les seves respectives famílies, com si no haguessin existit mai i es neguen a donar-li explicacions quan ella s'interessa. 

   En aquest llibre Rosa Ribas deixa de banda la novel·la negra per endinsar-se en el petit món d'una nena que amb els seus ulls d'innocència i curiositat intenta entendre tot allò que l'envolta, els moviments dels adults, els seus silencis i les seves reaccions, tot en el petit univers de la vida d'un barri tan característic de Barcelona com el Poble Sec, i amb la realitat de la gent humil que intenta recompondre la seva vida després d'haver perdut una guerra.

    Sóc una mica més jove que la Lali, però m'he sentit molt identificada amb la seva quotidianitat: les visites dominicals al mercat de Sant Antoni per canviar tebeos i comprar nines retallables; curiositat per la vida dels adults que m'envoltaven i que em recriminaven quan preguntava de més; amigues que deixen de parlar-te perquè creuen que estan un esglaó per sobre. Potser per això he gaudit d'allò més llegint aquesta novel·la, que a més està molt ben escrita, amb personatges molt ben treballats i sense artificis. 

    Vaig conéixer com a escriptora la Rosa Ribas amb El gran frío, novel·la que va escriure conjuntament amb Sabine Hoffman i que forma part de la trilogia que té com a protagonista la periodista Ana Martí. Arran d'aquesta lectura vaig incloure la Rosa Ribas en la meva particular llista d'escriptors que havia de tornar a llegir, i no només es manté en aquesta llista, sinó que va pujant esglaons.